Apunts sobre polítics i vestimenta

Retrocedim quinze anys i fixem-nos en el primer govern tripartit de la Generalitat de Catalunya. Un dels seus membres era el republicà Josep Bargalló. Després d’un pas efímer per la conselleria d’Ensenyament es va fer càrrec de la conselleria en cap a causa de la dimissió de Josep-Lluís Carod-Rovira pel seu viatge a Perpinyà per entrevistar-se amb membres d’ETA. Va ser llavors quan molts mitjans van posar el focus en el número dos de l’executiu català, concretament en la seva manera de vestir. Bargalló mai portava corbata, fos quin fos l’acte a que havia d’acudir i la seva solemnitat. Van córrer rius de tinta i molts el coneixien com el conseller sense corbata. Continua llegint

Anuncis

ConvoAPPTGN: una gran idea (i algunes reflexions)

Aquest dijous, la Demarcació de Tarragona del Col·legi de Periodistes de Catalunya ha presentat ConvoAPPTGN, una aplicació mòbil pionera que permet incloure totes les convocatòries de premsa del Camp de Tarragona. Ha tirat endavant gràcies al conveni de col·laboració entre el Col·legi i Repsol i està disponible en IOS i Android. La seva creació és una bona notícia tan per als periodistes com els gabinets de comunicació. Feia molts anys, quan la tecnologia no ho posava tan fàcil, que la possibilitat de disposar d’una eina d’aquest tipus -no existien les aplicacions mòbils- era un tema de conversa recurrent entre professionals de la comunicació, sobretot aquells dies d’acumulació de convocatòries. Continua llegint

Deures de setembre (i octubre, novembre…)

El proper mes de juny se celebren eleccions municipals. Gairebé un miler de municipis catalans escolliran els membres dels plens dels Ajuntaments. Localitats amb centenars de milers d’habitants i altres amb poques desenes. Alcaldes i regidors que es dediquen professionalment a la cosa pública i altres que esmercen moltes hores per una retribució simbòlica o en alguns casos, cap compensació. L’objectiu dels qui durant aquesta darrers quatre anys han governat és tornar-ho a fer el proper mandat. Continua llegint

Tercera temporada del Tastets d’història

El passat 30 de juliol es va emetre el darrer programa de la temporada de Tastets d’història a Ona la Torre. Aquesta darrera temporada deixa 14 nous capítols que han tractat temes tan diferents com el naixement de Torredembarra, els boters, el culte a Santa Rosalia, la navegació, la Transició al municipi o les construccions amb pedra seca. Continua llegint

Radiografia de la televisió local al Camp de Tarragona

En l’edició del Camp de Tarragona d’aquest dimecres 4 de juliol he publicat un reportatge sobre el passat, el present i futur de la televisió local en aquest territori. Mirant enrera constatem el fracàs de la planificació de la Televisió Digital Terrestre (TDT) de la dècada passada; si observem en el present comprovem la bona salut dels canals de TV local existents i enfocant la mirada cap al futur analitzem els canvis que fan i faran aquestes cadenes per adaptar-se a l’eclosió d’internet i les xarxes socials.

Us convido a llegir aquest article.

Canvi de rector/a a la URV: alguns apunts

La Universitat Rovira i Virgili ha viscut un procés electoral inèdit fins ara que va acabar el passat 15 de maig en unes eleccions que han provocat el canvi de rector: l’aspirant, Maria José Figueras, ha derrotat el rector que optava a la reelecció, Josep Anton Ferré. Eren uns comicis inèdits perquè mai un rector que aspirava a un segon mandat havia hagut d’enfrontar-se a un altre candidat en unes eleccions. Els antecessors de Ferré, o no s’hi havien presentat, com és el cas de Joan Martí el 1998, o no havien tingut opositor -Lluís Arola el 2002 i Francesc Xavier Grau el 2010-. Continua llegint

Menció de qualitat al millor programa de ràdio local al ‘Tastets d’història’ d’Ona la Torre

18 Premis Radio Associacio-196.jpgTastets d’història és un programa de divulgació històrica que s’emet a Ona la Torre de des fa dos anys. El passat 23 d’abril va començar la tercera temporada amb un programa especial a l’exterior, a la plaça Mossèn Joaquim Boronat, dins la programació especial de Sant Jordi de l’emissora de Torredembarra. La nova temporada s’allargarà fins a l’inici de l’estiu. Tastets d’història està codirigit i copresentat per l’historiador Joaquim Nolla i el periodista Jordi Salvat. Continua llegint

Com detectar fake news?

El passat 26 d’abril vaig realitzar una xerrada a Roda de Berà organitzada per Les Monges Asociació Cultural sobre les fake news. Vaig voler oferir una perspectiva històrica de les notícies falses, recordant el cas de William Randolh Hearst -magnat de la premsa nord-americana que va inspirar Ciutadà Kane d’Orson Wells-, que a través dels diaris que controlava va convertir l’explosió del cuirassat Maine en el pretext de l’inici de la guerra entre Estats Units i l’Estat Espanyol. O quan el New York Sun es va inventar que un astrònom anglès ha descobert vida en la Lluna a través d’un telescopi. La troballa incloïa unicorns i ocells humans. Para quan la veritat va sortir a la llum, diversos mitjans s’havien fet ressò de la notícia del segle. El diari va confessar i va mantenir el ritme de vendes. Era el 1835.

Vaig intentar identificar les principals causes de l’avanç espectacular de les fake news els darrers anys que, segons els experts, arribaran a ser la meitat de les notícies que consumirem el 2022. Les principals són la irrupció de les xarxes socials i la cerca del click bite (el click fàcil), la reducció de les dimensions de les redaccions dels mitjans i les ingerències dels poders polític i econòmic, però sobretot l’entrada del gran capital als mitjans de comunicació, que prima l’obtenció de beneficis per sobre de la recerca de la veritat: la informació s’ha convertit en una mercaderia més, que pot ser venuda. El seu valor es basa en la capacitat d’interessar el públic i deixa entera els criteris d’autenticitat i falsedat. 

Finalment vaig fer deu recomanacions per identificar les fake news. Aquí les teniu:

  • Investiga la font: que sigui de confiança, amb bona reputació.
  • Busca el context de la informació: una informació no és un fet aïllat, sinó que és conseqüència gairebé sempre d’un procés.
  • Qui signa la notícia o reportatge: qui signa es juga el prestigi. Si no està signat és més possible que pugui ser una notícia falsa.
  • Observa amb atenció la URL: si imita a una original amb algun petit canvi.
  • Posa en dubte els títols cridaners, amb lletres majúscules, signes d’exclamació amb afirmacions sorprenents i poc creïbles.
  • Les imatges: sovint contenen imatges o vídeos manipulats, trets de context. Busca l’origen.
  • Consulta altres fonts, altres mitjans: si cap més mitjà treu una informació, desconfia. Si diverses fonts coincideixen, el més segur és que serà veritat.
  • Comprova dates: s’alteren, ordre cronològic alterat.
  • La notícia és un engany o una broma? Som 28 de desembre o estem visitant una web satírica o humorística, com El Mundo Today o El Bé negre?
  • Tots tenim un biaix o enfocament de les notícies, la nostra ideologia, farà que siguem proclius a creure’ns una fake news. Voldríem que fos veritat.

Una (La) universitat amb una gravíssima (amenaça de) crisi de reputació

cifuentesLes darreres setmanes els mitjans de comunicació van plens amb la polèmica -en fascicles- sobre els dubtes al voltant de les presumptes irregularitats del màster de la presidenta de la Comunitat Autònoma de Madrid, Cristina Cifuentes, que s’ha estès primer a altres polítics del Partit Popular i després a càrrecs públics d’altres formacions polítiques. Hi ha una centre que està sortint greument afectat per aquests casos d’irregularitats i presumptes il·legalitats en títols universitaris i aquest és la Universidad Rey Juan Carlos, que és la segona universitat de la Comunitat de Madrid pel que fa a nombre d’estudiants, amb més de 45.000. Continua llegint

Ara que fa deu anys: reflexions al voltant de la comunicació al Consell Comarcal de l’Alt Camp

El 27 de març de 2008 em vaig incorporar com a cap de Comunicació al Consell Comarcal de l’Alt Camp. Fins llavors la meva carrera professional s’havia desenvolupat  en diferents mitjans de comunicació i aquesta era la meva primera experiència en comunicació corporativa, l’oportunitat d’aplicar a la pràctica alguns coneixements sobre aquesta matèria que havia anat adquirint, tant a nivell acadèmic com a partir l’observació dels companys que treballaven en aquestes tasques. Van ser més de tres anys en aquest ens supramunicipal, formant un gran equip amb la presidenta comarcal, Carme Mansilla, i el gerent, Emili Llauradó, i també amb els tècnics de les diferents àrees. D’aquesta etapa en vaig extreure algunes conclusions que m’agradaria compartir en aquest espai. Continua llegint