Teletreballant

Us haig de confessar que ja fa anys que estic acostumat al teletreball. Concretament ja en porto vuit. El sector de la comunicació i el periodisme ha vist en la darrera dècada com es reduïa el volum de les redaccions o directament se suprimien a causa de la tempesta perfecta de la crisi econòmica combinada amb l’auge de les tecnologies de la comunicació. Com a conseqüència, han augmentat exponencialment els freelance, una manera més cool de dir autònoms que treballen des de casa o, en alguns caos, des d’un coworking. En certa manera hem estat pioners, junt amb altres sectors, i aquesta insòlita situació que patim a causa del coronavirus COVID-19 des de fa ja més d’una setmana -i tot indica que just acaba de començar-, ens agafa amb unes rutines ja creades, i ens fa una mica més fàcil l’adaptació al confinament domiciliari. Continua llegint

24 hores a Poblet

La informació ha evolucionat els darrers anys posant com a valors preferents la rapidesa i la instantaneïtat. Per una banda, els mitjans de comunicació volen ser els primers a donar la notícia i, per l’altra, els lectors, oients i telespectadors reclamen informació ràpida. És una retroalimentació contínua. Però també és necessari un periodisme més reposat, que tarda més a sortir del forn -en forma de teclat o de micròfon-. Aquest és el cas del reportatge sobre com és un dia en la vida dels monjos del Monestir de Poblet que he pogut publicar al suplement del Camp de Tarragona del Diari Ara. Continua llegint

Quatre anys de l’Ara Camp de Tarragona

Aquest darrer mes de l’any hem publicat el número 50 del suplement Camp de Tarragona del Diari Ara. Ha coincidit amb els quatre anys de la publicació del primer número d’un producte periodístic que ha intentat prendre el pols, des de diferents àmbits, a un territori tan dinàmic com el Camp de Tarragona. L’aventura la vam començar amb el Josep Escaño i arribem junts a aquesta fita del mig centenar d’edicions. Una bona notícia. Continua llegint

Un premi i algunes reflexions sobre periodisme econòmic

El passat dijous vaig recollir un dels Premis Periodisme Cambra de Reus. Rebre un reconeixement com aquest sempre fa il·lusió i més en un auditori tan espectacular com és el del Tecnoparc i en un acte presidit pel president del meu país, Quim Torra. L’article premiat el vaig publicar al suplement Camp de Tarragona del Diari ARA ja fa gairebé un any. A través de quatre empreses familiars del Camp de Tarragona de diferents sectors intentava explicar com superaven la tercera generació -fatídica segons la saviesa popular i les estadístiques-, com s’organitzen i quins són els seus valors. AQUÍ el podeu torna a llegir. Continua llegint

Neix un nou mitjà a Torredembarra i el Baix Gaià: Torredembarra Actualitat

Aquest mes de novembre apareix un nou mitjà de comunicació a Torredembarra i el Baix Gaià. Es tracta de Torredembarra Actualitat, que ha estat mesos gestant-se. Aquest periòdic gratuït pareixerà cada mes en paper i amb un portal digital que, a més d’aquests continguts, n’oferirà de complementaris, incloent audiovisuals. En la visió, missió i valors queda molt definit com serà aquest nou mitjà. Continua llegint

‘The loudest voice’ o que hi ha darrera dels mitjans

En la porosa frontera entre els mons de la política i la comunicació trobem The loudest voice (La voz más alta), una minisèrie de set capítols produïda per Showtime i que a casa nostra s’ha emès aquest estiu per la plataforma Movistar+. El protagonista de The loudest voice és Roger Ailes (1940-2017), creador i director de Fox News durant dues dècades, amb una trajectòria anterior molt llarga com a productor televisiu i assessor de presidents i candidats republicans. Però Ailes també era un voraç depredador sexual, com retrata molt bé aquesta sèrie. En la pell d’Ailes s’hi ha posat un irreconeixible Russell Crowe, calb i amb uns quants quilos de més. Continua llegint

L’estiu: un bon moment per treure el cap als mitjans

L’estiu és una època que baixa el pols informatiu. Aquesta baixada no és tan radical com fa uns anys, quan a partir de mig juliol els periodistes que es quedaven treballant aquelles setmanes centrals de l’estiu patien per omplir pàgines de diari i minuts de ràdio i televisió i havien de recórrer a les anomenades serps d’estiu, en forma sovint de cetacis  o altres animalons que visitaven les nostres platges, escenari també d’un malaurat alt nombre d’ofegaments. Actualment aquest fenomen no és tan acusat, però si que és un bon moment per aconseguir visibilitat als mitjans temes que en un altra època de l’any ho tindrien més complicat per apareixer-hi. Continua llegint

Reconeixement en els VII Premis de Comunicació Tarragona 2019

Aquest passat divendres vaig ser un dels reconeguts en els VII Premis de Comunicació Tarragona 2019, organitzats pel Diari La República Checa i que es van lliurar en una Gala solidària al Teatret del Serrallo. Va ser una cerimònia d’una hora i mitja que va combinar els parlaments dels premiats i les autoritats amb espectacles musicals i els shows del presentador, l’Òliver Márquez. Concretament he obtingut el Premi 2.0 i vaig compartir guardó amb altres professionals de gran prestigi, com el president de Mediapro, Jaume Roures (Premi Internacional); el cap de premsa de Parlament de Catalunya, Josep Escudé (Premi Nacional) ; la periodista de TV3 Núria Solé (Periodisme DO) o el periodista de TAC12 TV Jordi Murtró (Premi Revelació), entre altres.També es va fer un sentit reconeixement al polifacètic periodista torrenc -i tarragoní d’adopció- Xavier Zaragoza, que va morir fa poques setmanes amb només 34 anys. Continua llegint

Explicar els pactes

Després de les eleccions municipals del passat 26 de maig, hem viscut tres setmanes intenses de negociacions que han desembocat en pactes i acords de governs amb múltiples combinacions arreu de la geografia catalana. L’aritmètica electoral s’ha combinat amb el background dels darrers mandats, les afinitats personals i la influència de la política nacional i estatal. Malauradament les coincidències programàtiques cauen sovint al darrer lloc. I toca explicar aquests pactes, sovint un repte per als assessors i spin doctors de les formacions, però també comunicar-lo, ja sigui amb l’escenari de la signatura de l’acord entre les diferents forces, la publicació d’una imatge a les xarxes socials o una decisió simbòlica en els primers dies de govern. Continua llegint

Barcelona 1714, el triomf de la perseverança

El proper 8 de juny es podrà veure per primer cop la pel·lícula Barcelona 1714. Serà en el marc del Festival Internacional de Cinema en Català Costa Daurada (FIC-CAT) a Roda de Berà. El film històric dirigit per la tarragonina Anna M. Bofarull, que es preveu que el proper mes de setembre estigui a les sales de cinema del país, inaugurarà el festival de referència de cinema en català, que se celebra a Roda de Berà . Serà el final d’un llarg recorregut iniciat el 2013 amb els càstings de la protagonista femenina del film i l’arrencada del rodatge a Valls. La fase de postproducció ha durant cinc anys i s’ha allargat més del previst, però finalment ha arribat a bon port.

Salvat Comunicació vam participar activament en a Barcelona 1714 en aquest primer tram del projecte, amb la gestió de la comunicació i les xarxes socials durant la fase de càstings i rodatge, que va ser molt diferent de les altres pel·lícules. Va ser en un subterrani de la Sala Kursaal de Valls folrat de verd, perquè el film es va rodar tot en un plató croma. Per aquell improvisat estudi de cinema de la capital de l’Alt Camp hi van passar un elenc de grans actors i actrius, com Alba Brunet, Bernat Quintana, Àlex Casanovas, Miquel Sitjar, Francesc Garrido o Mercè Rovira. Però també actors que tenien un petit paper o figurants. Van ser més de mil.

A partir de l’estiu de 2014 va venir la travessa del desert. Convertir el croma en els escenaris de la Barcelona assetjada per les tropes borbòniques tenia un cost important i amb el micromecenatge impulsat per la productora Kaboga Films no n’hi havia prou. Finalment els darrers mesos s’ha pogut accelerar el procés amb un partner colombià i un altre de rus i ja només queden alguns petits detalls per enllestir del tot la còpia, que es podrà veure per primer cop al Casino Municipal de Roda de Berà el 8 de juny. El pressupost del film ha estat finalment d’1,6 milions d’euros.

Barcelona 1714 és una pel·lícula diferent, basada en el voluntarisme de tècnics i intèrprets. Sis anys entre l’inici del rodatge i la seva estrena no és un fet normal en el sector, però el projecte de Heiko Kraft i Anna M. Bofarulll ha arribat finalment a bon port i els hem de felicitar. I també felicitar-nos per haver-hi contribuït amb el nostre granet de sorra, un més del miler llarg que es podran veure en quinze minuts de títols de crèdit.