De donar menjar als vedells a alimentar les xarxes socials

Vedells i xarxes socials

Quan era petit a casa teníem vedells. No gaires. Una dotzena o algun més. Cada dia l’Albert -o si ell no podia algú altre- els anava a donar menjar. Fos diumenge, el dia de Nadal o Tots Sants calia anar a alimentar aquelles bèsties perquè s’engreixessin i poder portar-les a l’escorxador. Aquest record perdut en la memòria m’ha vingut al cap aquests dies, ara que em dedico professionalment a la creació de continguts i  manteniment de xarxes socials.

Tanta diferència no hi ha entre dos móns tan diferents com engreixar vedells, porcs o tenir gallines amb treballar en el manteniment de comptes de Facebook o Twitter d’empreses i institucions. Ambdues feines requereixen una dedicació diària i no distingeixen els dies feiners del festius. En qualsevol moment se’t pot posar malalt un vedell o sorgir una crisi en l’organització que portes les seves xarxes socials. La diferència és que en el primer cas pots anar a cridar el veterinari i en el segon, te n’has d’ensortir tu solet.

La societat evoluciona però feines tan diferents com la ramaderia o el community management guarden semblances i punts de contacte tan sorprenents com evidents. La diferència entre aquestes dues feines és que per cuidar els vedells has d’anar a l’estable, sovint lluny de la casa on vius o fas el dinar de Nadal. La crisi a Facebook i Twitter la pots pilotar a distància des del mòbil o la tauleta mentre piques torrons i neules.

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s