Una crisi, una oportunitat

Foc Les Pobles

Un dels moments en què més fallen les organitzacions és quan esclata una crisi. És molt comú que quan una empresa o una administració travessa per una situació greu s’amaga dins la closca com un cargol i deixa de comunicar i, en cas de fer-ho, denota no tenir la situació sota control i actuar a la defensiva. De crisi n’hi ha de tota mena, de diferents graus d’implicació de l’organització en qüestió. Pot estar a l’epicentre o ser-ne una víctima. O les dues coses a la vegada.

És cabdal disposar d’un manual de crisi per saber com s’ha d’afrontar aquesta situació per saber qui forma i on es reuneix el gabinet de crisi, qui fa de portaveu, quins canals de comunicació s’han d’usar, com s’ha d’actuar davant dels mitjans… És molt aconsellable fer simulacres de crisi, training als portaveus i membres del gabinet de crisi. I el més important, per molt obvi que sigui: saber on està el manual de crisi. Per què quan arriba la crisi, els nervis estan a flor de pell i si s’ha de buscar al fons dels calaixos malament anem. El document ha d’estar molt accessible.

Però la crisi també és una oportunitat. Ben conduïda, jugant bé les cartes, l’organització en pot sortir reforçada. Posem un exemple: un incendi forestal. Per un ajuntament, és una de les pitjors situacions que pot viure. En aquest cas , adoptem una actitud proactiva, amb les xarxes socials Twitter i Facebook com a canals de comunicació principals durant el desenvolupament del foc a diferents públis: veïns i veïnes, mitjans de comunicació i altres administracions implicades. És important no passar-se de frenada i provocar una infoxicació per accés de posts i tuits. Cal modular els missatges i coordinar-se amb la resta d’agents implicats, com Generalitat, Bombers o altres ajuntaments afectats.

A l’Ajuntament d’Aiguamúrcia ho vam fer, i el resultat va ser sortir reforçats en forma de més seguidors a Twitter i fans a Facebook, amb un rastre de retuits i mencions d’altres comptes oficials i mitjans de comunicació. I les xarxes socials van servir també per agrair de forma sincera el treball de bombers i voluntaris en l’extinció del foc. Van servir per crear una comunitat en un moment que l’emotivitat està a flor de pell. Això va passar dos cops: l’estiu de 2012 i l’estiu passat.

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s