Una reflexió sobre les innocentades i la comunicació

Innocent

Una tradició molt arrelada, tan a Catalunya com a Espanya, és la de fer bromes el 28 de desembre, Dia dels Sants Innocents. La tradició ha anat evolucionant i ja no es veuen gaires innocentades pels nostres carrers i places ni llufes penjades a les esquenes dels vianants, excepte comptades i celebrades ocasions, però en canvi en podem continuar  llegint en diaris -sobretot els locals i esportius- o treuen el cap en altres mitjans de comunicació. En els darrers anys les xarxes socials s’han convertit en el medi ideal on continuar penjant troles.

Realment és molt difícil que algú s’empassi una innocentada més enllà dels segons inicials, abans que se’n recordi el dia i el mes en què es troba. Però sempre hi ha algú que no està massa ubicat en el calendari o que l’enganxes amb la guàrdia baixa que pot ser víctima de la broma. Són una minoria molt minoritària, però hi són. Si aquest dissabte 28 feiem un repàs al timeline de Facebook trobàvem tota mena de troles, bromes i innocentades. I és que penjar una broma a Facebook o a Twitter permet a un internauta arribar a una quantitat de persones impensable amb un altre mitjà dels que s’usaven abans, com cartells penjats a les parets del poble o el barri. S’aconsegueix una viralitat gens menyspreable no només des del punt de vista personal sinó d’entitats i projectes. Un exemple.

Quin és actualment l’objectiu d’una innocentada? Cada vegada hem de posar més en dubte que l’objectiu principal sigui aconseguir que algú se m’empassi, perquè ja hem dit que gairebé tothom va molt previngut aquest dia tan especial del calendari. Molts fins i tot es lleven amb l’objectiu de detectar les innocentades a la xarxa i als mitjans. Tot i que llegint segons quin diari una notícia malauradament verídica té tots els elements d’una innocentada. L’objectiu d’una innocentada és possiblement demostrar l’enginy, la capacitat de riure’s d’un mateix, somiar una mica, fer una aclucada d’ull a la teva comunitat. És un exercici ben sa si només es fa un cop a l’any en el dia assenyalat i per algun malhumorat o seriós patològic que trobis que s’enfadi n’hi haurà cent que compartiran amb tu una estona d’evasió de la realitat. I és que un dia és un dia.

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s