Tenim filtracions!

filtracióEn el periodisme actual les filtracions estan a l’ordre del dia, ja sigui a nivell mundial -amb el cas de Wikileaks com a exemple de grans dimensions més recent-, o a nivell local, on en l’època que estem de confecció de candidatures electorals genera una quantitat de filtracions que fa por, que provoquen desmentits com aquest. El periodisme d’investigació ja fa anys que ha deixat pas al periodisme de filtració. Les redaccions dels mitjans s’han aprimat dràsticament a i la pràctica totalitat han renunciat a tenir un equip de periodistes investigadors. Això ja ve d’abans de la crisi.

La filtració és un procés mitjançant el qual les dues parts hi surten guanyant. És el paradigma del win-win. El filtrador hi guanya perquè amb la seva filtració aconseguirà -o almenys ho intentarà- l’objectiu plantejat, i el filtrat també, perquè en el mitjà pel qual treballa apareixerà una informació que ningú té, que es transformarà en prestigi i també enveja -no sempre sana- de la resta de la professió. I tot amb un esforç mínim: una conversa discreta en un bar o en un despatx, una trucada al mòbil, un dossier arribat per mail o per correu postal… Hi pot haver un treball previ de treballar-se una font, però sovint ni això. Sovint el filtrador tria el mitjà que li interessa més, sovint sense gairebé conèixer a qui li filtra.

Les filtracions poden venir de la direcció -on d’una part- de les organitzacions, que busquen evitar una crisi pitjor, controlant els tempos o desconnectar una amenaça interna. O poden venir  de la base o comandaments intermitjos, amb l’interès de perjudicar la direcció o algun dels directius o dirigents. També pot anar dirigida contra la competència. El que sempre hi ha és un perill d’intoxicació per part del filtrat o entrar en una cadena de favors que pot acabar sent nociva. Perquè les filtracions no sempre són fets demostrables sinó a vegades rumors, informacions difuses o directament falsedats que es poden estendre fàcilment perquè interessen a filtrat i filtrador,encara que siguin sabedors, un i altre, de la manca de veracitat de la informació. N’hem vist casos recents.

L’exemple d’aquesta setmana de les gravacions de la declaració de la família Pujol davant del presumpte delicte fiscal és paradigmàtic. Una de les parts fa arribar als mitjans de comunicació un material que no hauria de sortir del jutjat i dels despatxos dels actors del judici. Però el presumpte sindicat Manos Limpias l’interessa fer córrer la cinta per erosionar la figura de l’expresident. També es va filtrar fa unes setmanes la baralla en el Barça entre Luis Enrique i Messi en un entrenament. Les declaracions a una TV francesa del defensa blaugrana Matthieu ha confirmat la filtració i ha deixat en evidència el tècnic i l’estrella, que ho van negar rotundament fa uns dies.

Treballa per evitar les filtracions a la teva organització, controlant el teu cercle de confiança, però sovint totes les precaucions esdevenen inútils. Si estàs afectat per una filtració el més recomanable es entomar-ho i confirmar-ho. O optar per ni confirmar ni desmentir. Mai mentir. La mentida en futbol no és tan cara com en política, que pesa com una llosa i sovint és letal perquè esmicola la credibilitat, un material molt fràgil, fàcil de trencar-se i extremadament difícil de recuperar. I recordeu que diu la saviesa popular: és més fàcil agafar un mentider que un coix.

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s