Quatre sèries molt recomanables per als que ens dediquem a la comunicació política

sèries política

La ficció televisiva ha tractat molt sovint la política, ja sigui com a tema principal o amb un pes significatiu en les trames. I, per tant, la comunicació política hi té un protagonisme important. Consumir aquests productes audiovisuals -o tornar a veure’n alguns capítols- ens pot ser de molt de servei en la nostra activitat, a més de gaudir-ne des del punt de vista de l’oci televisiu. Aquí teniu quatre exemples ben diferents, d’èpoques diverses i que es desenvolupen també en diferents països.

 

The West Wing

Set temporades que són un màster en comunicació política, però, per damunt de tot, un producte audiovisual de primer nivell, amb un gran elenc d’actors encapçalats per un enorme Martin Sheen. Tres Globus d’Or i 26 Premis Emmy en donen testimoni. Emesa entre els anys 1999 i 2006, coincideix amb els darrers anys de Clinton a la Casablanca i gran part de l’Administració Bush Júnior, però el protagonista és un perfil ben diferent a tots dos: un president demòcrata, catòlic i premi Nobel d’Economia, acompanyat del seu equip. A The West Wing se li pot retreure un excés d’idealisme, però va ser i és, per mèrits propis, la sèrie de capçalera de molts polítics i professionals que es dediquen a la comunicació política. Maltractada a les televisions del nostre país, el seu consum ha estat a través del DVD. Finalment, la seva capacitat profètica en les darrers temporades té un punt d’inquietant i suggerent.

 

House of cards

És l’antítesi de The West Wing. Foscor, ambició màxima, corrupció, amoralitat, manipulació, traïció, crim… són el terreny de joc d’aquesta sèrie estrenada el 2013 i que de la qual s’han emès ja tres temporades. A House of Cards hi regna per damunt de tot la seva parella protagonista, Kevin Spacey i Robin Whright, marit i muller en la ficció. Però no hem d’oblidar que estem davant d’un remake d’una minisèrie de la BBC d’inicis dels noranta, basada en una novel·la de Michael Dobbs, amb un primer ministre tan manipulador i hàbil com el congressista Francis Underwood. Però enlloc del Capitoli i la Casa Blanca, la producció de la BBC es desenvolupava al 10 de Downing Street i Westminster. Un avantatge sobre The West Wing és que continua en antena i que, ben segur, ens donarà grans moments encara. Aquí us deixem les intervencions de Francis Underwood dirigint-se a l’espectador durant els capítols de la primera temporada, una de les peculiaritats de les sèrie.

 

Borgen

A mig camí de The West Wing i House of cards hi trobem Borgen, emesa entre els anys 2010 i 2013 i repartida en tres temporades. Dos diferències bàsiques amb les dues sèries anteriors són que la ficció es desenvolupa a Dinamarca i la protagonista és una dona, la carismàtica Birgitte Nyborg Christensen, interpretada per Sidse Babett Knudsen. Els guions són de primer nivell i els paral·lelismes amb la realitat també molt presents. La política es barreja amb els mitjans de comunicació, amb personatges que van i venen d’aquestes dues esferes en contacte continu, i al final pots arribar a tenir dubtes de quin és l’element principal d’aquesta sèrie, on no hi falten escàndols, morts, dubtes morals, problemes de conciliació familiar i moments plens d’èpica. Veure Borgen, el nom que popularment es dóna al país centre-europeu al Palau de Christianborg, seu del govern i del Parlament, és també una manera molt instructiva per conèixer un sistema parlamentari com el danès i un estat, que sovint posem com a exemple en molts aspectes, com Dinamarca.

 

Sí, ministre

En aquesta breu selecció de sèries imprescindibles pels professionals i aficionats a la comunicació política, no podem oblidar un clàssic, que aguanta admirablement el pas del temps: Sí, ministre. Estem davant d’un producte de la BBC, amb un trio d’actors protagonista antològic: Paul Eddington, Nigel Hawthorne i Derek Fowlds. Consta de 37 capítols, primer com a Sí, ministre (21) i després com a Sí, primer ministre (16), que es van emetre entre els anys 1980 i 1987. TV3 l’ha emès diversos cops des dels anys vuitanta. Enlloc del drama ens trobem amb una comèdia de capítols de mitja hora, on la política es tracta amb la dicotomia polítics-funcionaris i amb unes trames que continuen sent increïblement actuals tot i haver passat tres dècades des que es va estrenar. Molt interessant revisitar aquesta magnífica sèrie.

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s