Apunts de campanya electoral

bloc notesAquest any he estat implicat en tres campanyes electorals, una de les experiències més intenses en què es pot treballar en el món de la comunicació política. Són setmanes que t’acaben absorbint moltes energies i que contenen certs comportaments comuns sigui quina sigui la força política per la qual treballes. I és que precisament les campanyes en què he participat no han estat de la mateixa formació política i aquesta circumstància encara et dóna una perspectiva més interessant i enriquidora un cop passada la voràgine del dia a dia a dia electoral i permet fer algunes reflexions:

-La cova: una campanya electoral és una cova que sovint et fa perdre la percepció de la realitat de l’exterior. Candidats, militants i simpatitzants generen una atmosfera de retroalimentació partidista que sovint distorsiona la realitat que definiran els electors la jornada electoral. L’eufòria d’omplir la sala o el pavelló en un míting, les desenes de trobades amb col·lectius i entitats, els cops a l’espatlla d’amics i coneguts, la hiperpresència a través de publicitat en mitjans, banderoles i tanques no ens ha de deixar perdre de vista la percepció que tenim pot no tenir res a veure amb la realitat, que es dibuixa de forma cruel (o no) la nit electoral. Aprofitem els moments de “lucidesa” per analitzar fredament la marxa de la campanya buscant termòmetres exteriors, no contaminats per aquesta eufòria partidista.

-I les enquestes? Les precampanyes i les campanyes electorals són cada cop més un bombardeig continu de sondejos. Públics i no públics. De partits, mitjans de comunicació i institucions. Les enquestes són una arma electoral de primer nivell, capaços de generar estats d’ànim entre certs electorats i sobretot entre els indecisos -aquell obscur objecte del desig polític-. Hem de fer cas de les enquestes? Sí, perquè marquen tendències i són una fotografia fixa d’un moment. Però atenció! Llegim-ne la lletra petita -univers, marge d’error, data del treball de camp…- i sobretot tinguem-ne en compte la cuina.

Xarxes socials: han irromput amb força en les campanyes electorals des que l’equip d’Obama les va introduir amb un gran èxit l’any 2008. Hem de ser a Facebook i Twitter, crear vídeos virals a Youtube, ser els més guais a Instagram i si tenim prous quartos o algun militant espavilat disposar de la nostra pròpia app del candidat, però no hem de perdre de vista que les xarxes arriben on arriben. Cada cop hi ha més votants majors de 65 anys i la immensa majoria no saben ni que són Facebook o Twitter. Tampoc no hem d’oblidar que les xarxes socials són interactivitat i no unidireccionalitat, com sovint acaba passant. En moltes campanyes les xarxes socials acaben sent un camp d’acció de consum de la militància o desfogament dels que mai ens votaran. Hem de ser a les xarxes socials, però dimensionant-les i com una pota més del nostre pla de campanya.

-Els debats electorals serveixen per alguna cosa? És la pregunta que molts ens podem fer després de veure i analitzar els resultats electorals. La conclusió és que en aquest format televisiu s’hi té molt a perdre i poc a guanyar. Si el candidat ho fa bé no se’n parlarà massa, però si la seva actuació no és molt lluïda o comet algun error destacable, s’escamparà com un virus. Els debats cal preparar-los bé, tenint en compte les especificitats del canal -televisió, ràdio, premsa o només un auditori- i els punts febles i forts del candidat, Hi hem de destinar els recursos temporals adequats, per no desatendre altres accions que ens reportaran més beneficis.

-El missatge és el que compta. Mítings, xarxes socials, fer carrer, publicitat, atenció a la premsa… són canals per fer arribar el nostre missatge a diferents públics. Hem de tenir molt simplificat el que volem dir, definir molt bé quin és el producte que volem que ens comprin els electors. I les tres R: repetir, repetir i repeir. El gran problema i que hem pogut comprovar en les darreres campanyes és que sovint aquest “producte”, amb uns atributs determinats que una candidatura s’entesta a vendre, no té públic, perquè no és el seu moment, altres ofertes el tapen i el client -a través dels resultats-  sempre acaba tenint la raó.

Aquestes no deien de ser reflexions pel broc gros fruit d’aquestes setmanes de feina en campanyes electorals. Perquè el més important, siguin quins siguin els resultats, és analitzar-los a fons per aprendre’n de cara a futurs reptes. Possiblement tot està inventat, però cal trobar quina d’aquests invents sóm els més adequats en cada moment per obtenir el millor resultat possible.

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s