De la premsa a les xarxes i tornem a la premsa: el cas Correal

Cn4aWs0XYAA-u-7El director del Diari de Tarragona, Josep Ramon Correal, ha estat el gran protagonista del panorama comunicatiu tarragoní i també català en l’inici de la canícula estiuenca, aquella època en què costava molt trobar notícies per omplir pàgines de diari i minuts de ràdio i televisió. Però aquest fenomen cada cop és nota menys a causa de l’acceleració de l’actualitat informativa que patim. El màxim responsable del rotatiu tarragoní va escriure un article el dijous 21 de juliol a la seva columna diària en el mitjà amb el títol Si és sí, o no que tenia tots els elements per revolucionar les xarxes socials.

Els fons de l’article el podríem signar la majoria: insistir per aconseguir el que es vol malgrat les adversitats. Però aquesta aspiració no hauria de fer distincions entre homes i dones, com si feia Correal. Ni tampoc és gaire recomanable atacar una campanya de l’Ajuntament de Tarragona, que amb el títol “Respecta’m” vol prevenir conductes sexistes en l’oci nocturn de la ciutat. El donjuanisme que defensa l’autor de l’article tampoc cotitza a l’alça les darreres dècades. Un mal inici que empitjora en poques línies posant l’alcohol pel mig i amanint-ho amb la comparació desafortunada entre la conquesta amorosa i el màrqueting.

El còctel concentrat en tan poques línies va ser explosiu . Durant les hores posteriors a la publicació, Facebook i Twitter van bullir amb atacs de tota mena a Correal, primer a l’àmbit tarragoní i després a tot Catalunya, inclosos periodistes del seu propi mitjà. Quan l’article del director del Diari de Tarragona era ja un dels trending topic del dia, els mitjans de comunicació tradicionals van convertir-ho en notícia i el mateix Correal va donar explicacions en exclusiva -que no disculpes- del seu article en una entrevista en mitjà català de referència com RAC-1, sense aconseguir apaivagar l’allau de tuits i posts a les xarxes i la generació de memes.

correal2L’endemà Correal va publicar un nou article al Diari de Tarragona amb la intenció de ser una disculpa pública, però la bola s’havia fet tan gran que també va generar rebuig i memes, com és el cas del de l’Elena Gavaldà. L’afer Correal va ser fins i tot protagonista el divendres 22 del ple municipal de l’Ajuntament de Tarragona, on es va votar una moció perquè el consistori demanés la seva  dimissió i, en cas que no es produís, no invertir més en publicitat al Diari de Tarragona. La moció no va prosperar.

El cas Correal és paradigmàtic de com de permeables són les fronters entre els que encara anomenem mitjans tradicionals i les xarxes socials. Un article que es publica en un mitjà de comunicació determinat genera un gran rebombori a les xarxes socials i la resta de mitjans en comencen a parlar, augmentant els comentaris a Twitter i Facebook i arribant a fer el salt a la política. I, no oblidem, a les barres dels bars i les converses entre amics, perquè que són les xarxes socials sinó grans places i bars on la comunicació flueix com ho ha fet des que els homes i les dones som homes i som dones?

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s