Alcaldies accidentals: entre la simbologia i l’exotisme

afe_alcalde

Aquesta cap de setmana el diari El Mundo publicava un article carregat d’una certa èpica al voltant de l’assumpció per part del primer tinent d’alcalde de Tarragona, Alejandro Fernández, de l’alcaldia accidental de la capital tarragonina davant l’inici del període de vacances estivals de l’alcalde, el socialista Josep Fèlix Ballesteros. L’article dibuixava la capital tarragonina com una mena d’aldea gala enmig d’una Catalunya envaïda per l’independentisme i es passava de frenada en el peu de foto, elevant els assessors del grup popular al consistori tarragoní a membres del govern municipal.

Les alcaldies accidentals sempre han donat molt de joc. És aquell moment de l’any -a l’estiu o les vacances nadalenques majoritàriament- que una certa manca de notícies dóna una oportunitat ideal per a fer lluir aquests alcaldes “especials”. Els pactes de govern municipals sovint porten implícits o explícits aquests períodes curts, però carregats de simbologia, en què el soci menor assumeix la vara d’alcalde i pot lluir més que en un sempre poc discret segon pla a què ha de conformar-se durant la resta de l’any i tira d’enginy per apuntar-se punts a favor. Una cosa que el líder popular tarragoní sap fer, com ha demostrat amb el recent anunci de la rebaixa de tarifes als pàrquings municipals.

L’alcaldia accidental d’Alejandro Fernández els ha servit als populars per a treure pit, als grups de l’oposició que estan a les seves antípodes troben una nova oportunitat per a carregar contra Ballesteros i el PSC i intentar desgastar-los i alguns mitjans de comunicació per a publicar articles carregats d’èpica, quan durant l’època del convergent Joan Miquel Nadal com a alcalde, el seu darrer  primer tinent d’alcalde, el popular Francesc Ricomà, es va fer un fart d’assumir l’alcaldia de forma accidental, com el mateix Fernández recordava al seu Facebook.

Tarragona ha tingut una llista llarga d’alcaldes accidentals. Fins i tot ho va ser durant uns dies el llavors convergent Agustí Mallol i el Diari de Tarragona va publicar un reportatge de com va ser una d’aquelles jornades de glòria del polític serrallenc. L’exotisme d’un  quart o cinquè tinent d’alcalde fent d’alcalde és una excusa per a omplir una pàgina de diari, que tan costen omplir a l’estiu, tot i que cada cop menys a causa de l’acceleració de l’actualitat informativa. 

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s