Marca, marquèting, sentiments

Aquests dies hem viscut una agre polèmica al voltant d’una campanya publicitària de l’Agència Catalana de Turisme amb el FC Barcelona com a protagonista amb el lema “Si estimes el Barça, estimes Catalunya.” Altres clubs esportius catalans, com RCD Espanyol o el Joventut de Badalona, s’han queixat oficialment d’aquesta iniciativa i han mostrat el seu malestar i indignació perquè, segons ells, l’spot en qüestió identifica el país amb una sola entitat esportiva. Estem davant d’un cas complicat perquè es barregen dures variables totalment diferents i sovint contraposades: el màrqueting i els sentiments. La polèmica és inevitable.

Ningú pot negar el potencial espectacular del Barça com a marca. El club blaugrana està actualment entre els més importants del món i la venda de samarretes als cinc continents registra xifres molt elevades. Altres dades que demostren aquesta dimensió mundial de l’entitat són la quantitat de turistes que quan visiten la ciutat de Barcelona aprofiten per assistir a un partit del Barça. El turista actual busca experiències i viure en directe un partit del Barça al Camp Nou és difícil de superar per un seguidor culer o un aficionat al futbol. El Museu del Barça és el més visitat de Catalunya per davant dels Museus Dalí i Picasso. Lligar Catalunya amb el Barça és una estratègia des del punt de vista del màrqueting.

Però l’esport, a més negoci i massa sovint política, també són sentiments. I la campanya de l’Agència Catalana de Turisme parla de sentiments i és lògic i comprensible que altres clubs catalans, que “tenen una gran quantitat de seguidors que estimen igual o més el país que els del Barça”, s’emprenyin davant d’aquesta campanya. Tampoc no hem d’oblidar que la campanya la fa una agència pública, pagada per tots.

El Govern català ha demanat oficialment disculpes per l’espot, però l’Agència Catalana de Turisme assegura que “continuarà col·laborant amb el Barça i fent vídeos promocionals dirigits als seguidors culers, tal com fa amb Kilian Jornet o els germans Roca.” Un joc d’equilibris per a trampejar una situació més que previsible coneixent el país. Però no oblidem que el públic a què va dirigida la campanya és exterior i es mou per sentiments molt diferents i el coneixement de les marques tampoc no té res a veure en un lloc o un altre: la potència del Barça és molt més gran que la de Catalunya per exemple. Estem davant d’un cas molt complicat, en què evitar trepitjar ulls de polls és molt difícil. Els sentiments i els diners juguen en lligues diferents.

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s