Aprenentatges comunicatius a partir de Pere Romeu

1435-MAM26

‘El Tàndem’ de Ramon Casas.

Josep Bargalló ha fet una feina tan vasta com imprescindible amb el llibre Les set vides de Pere Romeu, editat per A Contravent per situar la figura d’una dels personatges claus del modernisme al nostre país on es mereixia, però també ens ofereix uns aprenentatges comunicatius molt interessants. Les més 400 pàgines de l’obra ens permeten conèixer els orígens de Romeu, lligats als indians que a partir del segle XVIII van marxar de Torredembarra a buscar fortuna a les Amèriques, alguns dels quals van tornar enriquits. L’autor dedica un capítol sencer a les famílies torrenques que van comerciar amb Cuba, Puerto Rico, l’Amèrica del Nord… i com aquesta activitat va transformar el municipi. I també el país. Sovint s’oblida que Joan Güell, l’iniciador d’una nissaga d’empresaris i polítics claus de la Catalunya dels segles XIX i XX va néixer a Torredembarra.

Però des del punt de vista de la comunicació i la marca personal, el llibre de Bargalló té una lectura molt interessant. I és que Les set vides de Pere Romeu representa la recuperació d’un personatge del qual ens havia arribat una imatge que no tenia res a veure amb la realitat. En els anys vuitanta, l’exconseller primer ja va escriure un primer article en un dels Recull de Treballs del Centre d’Estudis Sinibald de Mar de Torredembarra sobre l’amo dels Quatre Gats, però les investigacions posteriors l’han portat a presentar-nos un Pere Romeu que res té a veure amb aquell bohemi polifacètic que vivia a costa del seu amic Ramon Casas que se’ns havia imposat des d’un suposat relat oficial.

Polifacètic ho era molt Pere Romeu, fins el punt de dirigir gimnasos, ser directiu del ciclisme català, convertir-se en un dels primers fotoperiodistes del país o ser pioner muntant un concessionari de cotxes en ple Passeig de Gràcia, per posar un exemple. Això només ho podia fer una persona amb uns recursos econòmics importats. Igual que casar-se a la Catedral de Barcelona oficiant la cerimònia Mossèn Cinto Verdaguer. La lectura del llibre ens permetrà conèixer totes les arestes d’un personatge immortalitzat pel seu amic Ramon Casas en l’icònic quadre de El tàndem, submergir-nos en un periode apassionant de la història de l’art i de Catalunya i reflexionar com  de fàcil és caricaturitzar una persona i imposar un relat oficial que res té a veure amb la realitat. Passava a finals del segle XIX i continua passant ben entrat el XXI.

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s