La nova privacitat?

collage_privacitatLes gravacions al dirigent del PDECat David Bonvehí en un sopar amb militants, la intervenció del primer secretari del PSC Miquel Iceta en un comitè federal del PSOE o les converses, per una banda, entre l’exministre Jorge Fernández Díaz i l’excap de l’Oficina Antifrau, Daniel de Alfonso i, per l’altra, de l’expresidenta del PP de Catalunya, Alícia Sánchez Camacho amb l’ex-dona de Jordi Pujol Ferrussola, Victoria Álvarez, són exemples de manifestacions realitzaades en privat que s’han fet públiques sense permís dels implicats i s’han convertit en notícia de primera plana dels diaris i han obert informatius. Converses i intervencions dirigides a un públic molt limitat (una o unes desenes de persones com a màxim) que han transcendit a l’opinió pública.

La tecnologia ha evolucionat els darrers anys i ja no cal material comprat a ”La Tienda del Espía” per enregistrar converses teòricament secretes. Amb un telèfon mòbil i una dosi de discreció sovint n’hi ha prou. En altres casos si que cal recórrer a mètodes més professionals, però a l’abast de qualsevol detectiu privat. Un cop obtingut el material, els mitjans de comunicació i les xarxes socials faran la resta. Hem de ser conscients, doncs, del que diem més que on i com ho diem, perquè aquestes paraules dirigides a un públic molt concret poden acabar proclamades als quatre vents i produint efectes indesitjats.

El mateix succeeix a les xarxes socials. Hem de ser molt curosos amb el que hi pengem i fer cas a aquell consell de “compta fins a deu abans de clicar l’opció de publicar”. I més si s’ostenta un càrrec públic o de partit o si estem al capdavant d’una entitat o també un negoci. Recordeu sinó el cas recent del restaurant de Tarragona que fa unes setmanes parlàvem en aquest post. En poques hores un post o una piulada pot tenir efectes demolidors contra els nostres interessos i la nostra reputació.

Hem de tenir en compte que les nostres publicacions a les xarxes socials allí queden i que una empresa que estudia contractar-nos rastrejarà el nostres perfils 2.0 i un pas en fals fet fa mesos (i sovint oblidat) pot frustrar la nostra contractació o un negoci conjunt. O hi haurà adversaris polítics a l’aguait i aprofitaran qualsevol relliscada, encara que sigui un tuit esborrat al cap de pocs segons.  Nosaltres som els qui hem de gestionar la nostra privacitat (o recórrer al consell o la gestió d’experts), ja sigui mesurant les nostres paraules en públic com en els correus electrònics, la missatgeria electrònica o les xarxes socials i ser conscients que amb la tecnologia actual només som amos dels nostres silencis i esclaus de les nostres paraules (i publicacions).

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s