Les xarxes socials desinformen?

“La meitat de les notícies a la xarxa el 2022 seran falses”.  És un titular molt cridaner que fa uns dies se’n feien ressò diversos mitjans de comunicació (en el cas de la imatge, El Periódico). El titular en hauria de fer reflexionar sobre la deriva que des de fa uns anys ha emprès el periodisme i la comunicació. Falten cinc anys per al 2022, però la quantitat de notícies falses que s’escampen per Internet es va acostant gradualment al 50%. Només cal revisar el nostre timeline de Facebook o de Twitter.

Del que abans en dèiem mentida o calúmnia ara en diem post-veritat. Potser perquè ens avegonyeix que abundi tan la mentida i hem buscat una paraula diferent, mes “pomposa”?  Post vol dir després. Després de la veritat que hi ha? La mentida. La mentida sempre ha existit en el món del periodisme. Recordeu el cas del cormorà xop de petroli que el 1991 es va convertir en una imatge icònica del conflicte després d’aparèixer a les portades dels principals diaris mundials? Finalment vam descobrir que no es tractava d’una fotografia captada als pous de petroli del Golf Pèrsic sinó a Alaska, després de la marea negra provocada pel petroler l’Exxon Valdez dos anys abans.

El 1991 internet encara no s’havia popularitzat entre la ciutadania i encara faltava una dècada i mitja per l’eclosió de les xarxes socials, dos canals de comunicació imprescindibles per entendre el fenomen de l’expansió de les notícies falses. L’altra pilar bàsic per entendre el fenomen és el canvi de rutines en els mitjans de comunicació, amb una gran majoria d’ells a la caça del click bite, que passa per davant del contrast exhaustiu de la informació, un deure que hauria de ser irrenunciable per als periodistes. Uns professionals de la comunicació que també han canviat les seves rutines de treball, sobretot els més joves, com podeu comprovar en aquest article. Les xarxes socials cada cop pesen més en el seu dia a dia.

Però per entendre aquesta deriva del periodisme cal tenir en compte un element bàsic i que són els interessos d’unes empreses de comunicació lligades massa sovint al poder, que té uns interessos entre els quals no hi trobem mai la veritat. Les xarxes socials regides per uns tempos que res tenen a veure amb el periodisme clàssic, són un terreny ideal per escampar de forma viral els seus missatges distorsionats o directament falsos. Contra això només ens queda posar en valor la feina del periodista com a filtrador d’aquesta post-veritat i empoderar la ciutadania per ser capaç d’advertir aquestes falses informacions, que ella mateixa ajuda a escampar encara  a través dels seus propis comptes de xarxes socials o missatgeria electrònica, esdevenint un esglaó més de la viralització d’aquesta post-veritat. Un cercle viciós que només es pot trencar amb molta, molta pedagogia a l’hora de fer un ús adequat de les xarxes socials per detectar la manipulació i la desinformació.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s