‘Arden las redes’: els linxaments a les xarxes i la postcensura

Ara que ja fa una dècada que ens movem per les xarxes socials potser és un bon moment per aturar-nos i fer una reflexió de com han afectat la nostra vida Facebook, Twitter, Instagram, Youtube, etc… Sabríem viure sense estar connectats a les xarxes i penjar posts i tuits gairebé cada dia o cada hora depenent de les persones? Com han canviat els nostres hàbits, la relació amb els nostres amics, coneguts i saludats (i enemics)? I cap a on evolucionaran les xarxes socials els propers anys?

Un llibre que ens pot ajudar molt a reflexionar al voltant d’aquest món virtual és Arden las redes, de Juan Soto Ivars. Són 250 pàgines que analitzen com aquesta aparent espai de llibertat que és la xarxa s’ha convertit els darrers anys en l’escenari de linxaments públics molt cruels per part dels internautes, agrupats sovint en grups de pressió amb interessos concrets, que han necessitat aquestes víctimes col·laterals. Un espai cada cop més irrespirable per a molta gent. Molt aclaridor d’aquesta situació l’annex sobre els casos de boicot, persecució, censura i poscensura dels darrers anys.

Soto Ivars documenta de forma molt minuciosa casos que ens sonaran més o menys, com els de Maria Frisa, Nacho Vigalondo, Justine Sacco, Guillermo Zapata o Jorge Cremadas. L’autor ens introdueix el concepte de la postcensura, exercida a la xarxa de forma horitzontal -no des d’una estat com la censura tradicional- i amb una certa arbitrarietat.  També parla dels judicis públics a les xarxes que han afectat la vida de persones que han escrit  un tuit o un post més o menys desafortunat. Són linxaments públics que han anat més enllà de les xarxes, amb recollides de signatures o altres accions de pressió que han doblegat a empreses, molt conservadores en aquestes situacions, i han fet fora un treballador víctima d’aquest assetjament que va més enllà de les xarxes, arribant a la seva vida privada.

Llegint llibre segur que us vindran a la memòria algunes situacions, potser no tan virulentes com les que analitza Soto Ivars, però que segueixen el mateix patró que descriu. Personalment he recordat un cas que a la ciutat de Tarragona fa fer bullir la xarxa durant uns dies, el del restaurant vegà El Vergel. En vaig parlar en aquest post. Un bon moment per rellegir-lo.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s