Canvi de rector/a a la URV: alguns apunts

La Universitat Rovira i Virgili ha viscut un procés electoral inèdit fins ara que va acabar el passat 15 de maig en unes eleccions que han provocat el canvi de rector: l’aspirant, Maria José Figueras, ha derrotat el rector que optava a la reelecció, Josep Anton Ferré. Eren uns comicis inèdits perquè mai un rector que aspirava a un segon mandat havia hagut d’enfrontar-se a un altre candidat en unes eleccions. Els antecessors de Ferré, o no s’hi havien presentat, com és el cas de Joan Martí el 1998, o no havien tingut opositor -Lluís Arola el 2002 i Francesc Xavier Grau el 2010-.

La victòria de la nova rectora de la URV, Maria José Figueras, ha estat molt ajustada (51,21% enfront 48,79%, 209 vots de diferència), més que la de Ferré quan es va enfrontar a Agustí Segarra quatre anys abans, amb un 53,97% a 46,03%. I ja es va parlar d’un triomf ajustat. L’equip de campanya de Figueras ben segur tenia en compte la foto fixa de les eleccions de 2014 i concentrar tot aquest vot que no va atraure Josep Anton Ferré fa quatre anys era bàsic per aspirar la victòria. Però no n’hi havia prou amb això i, per aconseguir els quatre punts o cinc per provocar el bolc electoral, calia imposar el relat i arribar al màxim de gent.

Les eleccions a rector de la URV tenen unes característiques molt específiques i la principal és el vot ponderat dels quatre col·lectius: Professorat Doctor amb vinculació permanent (0,51), Altre personal docent i investigador (0,11), Personal d’Administració i Serveis (0,12) i estudiants (0,26). Tampoc els quatre col·lectius voten amb el mateix nivell i participació. El Professorat Doctor amb vinculació permanent són tradicionalment els que voten més (un 84% el 2014) i pesen més en el vot ponderat (un 51%). També són entre els que Ferré va guanyar amb claredat el 2014, mentre que entre els Personal d’Administració i Serveis (PAS) i els estudiants s’havia imposat Segarra.

El PAS havia tingut una participació del 81,4% fa quatre anys, mentre els estudiants és el col·lectiu més nombrós, però també el més abstencionista. El 2014 només havia votat un 5,7%. Era molt més difícil mobilitzar uns estudiants que no tenen l’hàbit d’anar a votar, com ho va demostrar la poca assistència al debat electoral organitzat pel Consell d’Estudiants de la URV a principis de maig. Però la participació entre els estudiants va pujar fins el 9,1% i va afavorir Figueras, que es va imposar amb molta claredat en aquest col·lectiu: dels 1.221 que van votar, 945 es van decantar per la nova rectora. Uns vots decisius. 

Per a l’aspirant a rector era molt important teixir i imposar el relat a través de les aparicions a mitjans de comunicació i els tres debats electorals programats, a partir del lema “Una universitat de tots i per tots”. Sobretot en els cara a cara entre els candidats es podien esgarrapar desenes de vots que podien ser decisius en un panorama tan ajustat. Figueras va anar al cos a cosa de l’actual rector i el va acusar de manca de transparència, de pressionar poc per rebaixar el cost del transport als estudiants o d’implicar poc els caps de departament i degans en la presa de decisions de la universitat. Missatges ca als diferents col·lectius. Fins i tot va acusar d’electoralisme a l’actual rector en algunes de les seves decisions els darrers mesos. El fet de poder ser la primera dona rectora també li jugava a favor.

Per la seva banda, Ferré va voler lluir obra de govern, amb xifres que situen la URV entre les grans universitats europees pel que fa a publicacions científiques, malgrat la manca de finançament, que va insistir repetidament que cal millorar i invertir aquests diners en millorar l’estabilitat econòmica dels professors. També va posar èmfasi en les infraestructures i la feina pendent per a un segon mandant. El missatge era un continuïsme triomfant.

Els aires de canvi es van imposar a la URV. La participació total aquest  2018 ha estat del 16,08%, superant els 13,5% del 2014. Aquest augment ha afavorit a l’aspirant a rectora. Com podem veure en aquest quadre, Ferré només va guanyar i per un marge molt mínim entre el Professorat Doctor amb vinculació permanent, mentre entre els altres tres col·lectius, el triomf de Figueras va ser clar.

La campanya de Maria José Figueras ha tingut èxit, un fet que té mèrit perquè en institucions com una universitat, un col·legi professional o una federació esportiva, qui es presenta a la reelecció té molts punts a favor i més quan la institució es troba en una bona situació. L’aspirant ha de trobar els matisos que poden fer decantar la balança cap al canvi, amb una diferència de menys de 2,5%, 200 escassos vots ponderats. I l’equip de Figueras els ha trobat i la universitat tarragonina tindrà per primer cop una rectora.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s