El proper mes de juny se celebren eleccions municipals. Gairebé un miler de municipis catalans escolliran els membres dels plens dels Ajuntaments. Localitats amb centenars de milers d’habitants i altres amb poques desenes. Alcaldes i regidors que es dediquen professionalment a la cosa pública i altres que esmercen moltes hores per una retribució simbòlica o en alguns casos, cap compensació. L’objectiu dels qui durant aquesta darrers quatre anys han governat és tornar-ho a fer el proper mandat.
I com s’aconsegueix això? La clau és comunicar. I aquesta és una feina de formigueta. Almenys és el més recomanable. Hem de tornar a aquella frase -que no és nova- que diu que la campanya electoral comença la mateixa nit electoral dels comicis anteriors. Potser és una exageració, però no hem de badar les primeres setmanes de govern, sobretot si acabes d’accedir-hi des de l’oposició. Els famosos 100 dies. Hi ha un llibre molt interessant del politòleg Pau Canaleta que se centra aquest període.
Cal aprofitar tots els mitjans que tinguem al nostre abans per comunicar la nostra obra de govern. Depenent de la dimensió del nostre Ajuntament en disposarem de més o menys, però hem d’aprofitar els recursos al màxim. El butlletí municipal és un clàssic, però també tenim des de fa uns anys les xarxes socials –a partir d’un bon pla de mitjans socials és clar-. No podem oblidar la convocatòria d’actes públics i jugar amb els diferents mitjans de comunicació locals i d’àmbit supralocal que cobreixen el nostre municipi. El cara a cara amb els veïns i veïnes si el municipi és petit. I un balanç dels quatre anys de govern que arribi a totes les llars del municipi. Hem de construir el nostre mix a partir dels recursos de què disposem.
Però ens trobem amb governs que no han sabut o volgut comunicar prou bé les seves actuacions i iniciatives durant gran part del seu mandat i quan passa el darrer estiu abans de les eleccions s’encenen totes les alarmes. I a vegades sonen molt fort perquè l’oposició si que ha treballat molt des del primer dia aprofitant al màxim els seus recursos que pràcticament sempre són menys que els qui governen. És tard? Una mica, però no tot està perdut. És el moment d’un bon pla, estructurat en el temps, per fer els deures pendents i arribar a la cita electoral amb possibilitats d’aprovar l’examen. Recordem aquells companys de classe que estudiaven a darrera hora i no els anava tan malament. Altres s’estimbaven en forma de suspensos.
El setembre és, doncs, un bon moment per posar-se a treballar, començant amb un bon diagnòstic de la situació actual, traçar una bona estratègia d’on se’n desprenguin accions concretes, tenint molt clar quins són els nostres públics. I tenir elements d’avaluació del treball que anem fent. Tot això ho fareu millor amb bons professionals al vostre servei. Ja sabeu el que us toca!
salvatcomunicacio 