Marca de partit vs marca personal

Aquesta setmana hem conegut el logotip de precampanya electoral de Carles Pellicer per intentar guanyar per tercer cop les eleccions municipals de Reus i continuar quatre anys més a l’alcaldia de la ciutat. El podeu veure aquí al costat i el primer que destaca és l’absència del partit en el qual milita o la marca d’una possible coalició electoral. Observem només el seu nom, la Rosa de Reus i la data de 2019. I dos colors: el turquesa i el blanc.

L’equip de campanya de Pellicer, liderat pel seu cap de gabinet, Marc Just, aposta per potenciar el candidat per davant d’un partit com és el PDECat, que cotitza a la baixa. La figura d’un alcalde que porta vuit anys en el càrrec s’ha d’aprofitar per mantenir els vots obtinguts el 2015  i intentar ampliar-los. En canvi, unes sigles molt lligades, al procés independentista, poden restar-li suport electoral en alguns barris de la capital del Baix Camp on l’acció de govern municipal pot sumar vots més enllà de l’espectre ideològic del PDECat. Ho explica el director de campanya, Marc Just, en aquest article al Diari de Tarragona.

El cas de Carles Pellicer no és únic a les comarques tarragonines i en l’entorn dels neoconvergents. A Roda de Berà, l’actual alcalde, Pere Virgili, ja ha anunciat que no es presentarà sota les sigles del PDECat sinó amb una marca municipalista, a través d’una agrupació d’electors. Virgili va quedar fa quatre anya a només un regidor de la majoria absoluta després de rellevar Pere Compte com a  cap de llista de CiU i ha governat amb acords amb algun grup de l’oposició en un municipi on Ciutadans ha guanyat les eleccions al Parlament de forma rotunda. Tot i presidir durant dos anys el Consell Comarcal de Tarragonès, Virgili mai ha entrat a militar al PDECat.

Un altre cas semblant el trobem a Salou, on els darrers anys ha governat Pere Granados com a cap de llista d’una coalició entre CiU i la formació municipalista FUPS, d’on provenia després de succeir en el lideratge al desaparegut Esteve Ferran. Tot apunta que Granados es presentarà a les properes eleccions al capdavant d’una candidatura de FUPS i el PDECat anirà per un altra banda. Salou també és una població on en les eleccions al Parlament i Corts Generals guanyen les formacions unionistes. Amb l’evolució política dels darrers anys, Granados, que ja ha estat molt tebi davant del procés independentista, té clar que si vol seguir sent alcalde s’ha d’allunyar d’unes sigles independentistes.

Això passa només a la formació neoconvergent? Ni molt menys. Un cas paradigmàtic va ser el del PSC a Tarragona el 2015. La potència de la figura de l’alcalde Ballesteros i la debilitat de les sigles socialistes va portar a gairebé amagar la marca del partit en aquella campanya. I és que a l’hora d’afrontar una campanya electoral cal estudiar quin és l’estat de salut de les marques amb què comptem: el candidat i el partit. Són dues provetes, una amb la marca personal del candidat i l’altra, la del partit o coalició. I la missió de l’equip de campanya és mesurar la quantitat de cada proveta que ha d’anar a una tercera. Cal una diagnosi prèvia amb enquestes, grups de treball o, en cas de poc pressupost, sentit comú i “nas”. A partir d’aquí en penjaran decisions importants, començant per la cartelleria i acabant per la participació de líders nacionals i estatals en mítings.

Trobarem casos en altres partits que les sigles de partit queden camuflades o diluïdes en marques municipalistes. És el cas d’Esquerra Republicana amb Acord per Montblanc, una candidatura que ja ha obtingut dues majories absolutes amb Josep Andreu al capdavant, o l’EINA a Altafulla, que el 2015 va servir per unificar els republicans amb l’escissió Solidaritat per la Independència (SI) i tindrà continuïtat el 2019. Fins i tot el PP va decidir presentar-se el 2015 a Roda de Berà sota l’aixopluc de la marca Units per Roda, tot i tenir un cap de llista “pota negra” popular com és Rafa Luna. En zones de l’interior del Camp de Tarragona PSC i l’espai dels Comuns-Iniciativa ha recorregut a les marques municipalistes per sumar vots als consells comarcals i Diputació de Tarragona.

En el cas de Carles Pellicer ens queda clar que els líders i figures del PDECat que resten en llibertat passaran poc per Reus i durant a campanya i precampanya es “vendrà” gestió municipal per sobre d’ideologia, cosa que s’invertirà en altres candidatures amb caps de llista menys coneguts. Granados i Virgili també exhibiran gestió municipal i voldran treure rendiment de la proximitat amb veïns i veïnes que permet l’alcaldia. I Ballesteros? La seva marca personal ha perdut impuls després de quatre anys de molt de desgast i potser veurem per Tarragona el president Sánchez i algun dels seus ministres. Això ja és cosa dels seus estrategs electorals.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s