Bou Vila

El Partit Popular tenia una papereta difícil a l’hora d’escollir el seu candidat a l’alcaldia de Barcelona en les eleccions del proper mes de maig. Si el panorama ja era complicat per la línia descendent dels populars en les darreres eleccions a causa de l’auge de Ciutadans, la irrupció de la figura de Manuel Valls encara va enfosquir més les perspectives populars. Descartada una hipotètica coalició electoral amb l’exprimer ministre francès al capdavant i la retirada de l’incombustible cap de llista Alberto Fernández Díaz, cap dirigent popular semblava disposat a acceptar un repte amb ferum de fracàs. Només hi havia la possibilitat de buscar un “independent” i l’escollit ha estat el president d’Empresaris Catalans Josep (José) Bou Vila. Un empresari del món del pa de Vic, alcaldable del PP a Barcelona.

La seva presentació ja va causar sensació. La cara de la dirigent popular Andrea Levy era un poema, amb un llenguatge no verbal que es podia traduir com a “Tierra trágame”. La intervenció de Bou davant de l’auditori va ser un show, una mena de monòleg llarg farcit de tòpics tronats de la catalanor i un espanyolisme desacomplexat (MIREU EL VÍDEO). Després han vingut les filtracions del seu passat a la formació d’ultradreta Fuerza Nueva -que ell nega tot i les evidències documentals- i una entrevista al programa de TV3 FAQS el 12 de gener amb una entrada triomfal entregant una samarreta amb el lema “La República no existeix idiota” a la presentadora que ha fet vibrar a la parròquia unionista. Després va deixar-nos algunes perles, com l’afirmació que li hauria agradat més ser cap de llista de Ciutadans o que els números del grup del PP a l’Ajuntament de Barcelona no estan per tirar coets.

Davant de tot plegat, o el cap de comunicació de la candidatura de Josep Bou Vila és la ment més recargolada de la comunicació política mundial o el seu dia a dia és d’un estrès difícilment suportable amb les “sortides” del candidat. Si el Partit Popular volia “rascar” alguna cosa a Barcelona aquest mes de maig li calia un candidat a les antípodes de Fernández Díaz, però Pablo Casado i Alejandro Fernández potser s’estan arrepentint de l’elecció d’un “empresari deshinibit” com a contrapès a la “professionalitat” i el prestigi de Manuel Valls. Potser el partit haurà de lligar més curt el seu candidat “independent”, que està donant titulars als mitjans i augmentant el seu índex de coneixement, però a costa de situar-se a un nivell de frikisme que pot ser contraproduent com a marca electoral, perquè el votant tradicional popular el pot percebre com un element estrany i optar per altres candidats..

L’elecció de Josep Bou potser va tenir alguna cosa a veure el precedent del relleu a darrera hora d’Alicia Sánchez Camacho per Xavier García Albiol en les eleccions al Parlament de 2015 per evitar la sagnia de vots cap a Ciutadans, aturada amb una certa dignitat. García Albiol també és un personatge heterodox, amb opinions alguns cops políticament incorrectes, però és un polític professional, de la pedrera popular. Bou és un empresari que ara fa de polític. I la política poc té a veure amb l’empresa privada. Té uns codis molt diferents. I hem vist molts exemples sobretot en política municipal. La sensació és que la campanya se li pot fer llarga al PP a Barcelona.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s