Sobre el vot útil

Un dels late motiv dels darrers dies d’una campanya electoral és la crida al vot útil. La majoria de les candidatures enarboren la bandera del vot útil amb l’objectiu de recollir els sufragis que els resten per aconseguir els seus objectius. Els equips de campanya treballen intensament els arguments per defensar que votar un determinat partit o coalició és el més útil pels interessos del votant han de ser clars, simples, però ben construïts, ja que aquest rep un allau d’impactes en aquesta fase decisiva de la campanya.

Un dels arguments més repetits al llarg dels darrers anys és la crida a la concentració de vot per guanyar les eleccions. En aquest  cas el vot útil és combina amb l’efecte carro guanyador i l’ajut de les enquestes. I es reforça amb el missatge de poder governar sols i no dependre de socis incòmodes.  Però en els darrers anys el vot útil s’ha fet servir més en clau de vot en contra d’una altra opció política: evitar que una candidatura rival o suma de candidatures puguin formar govern. L’exemple el tenim en el PSOE en l’actual campanya de les eleccions espanyoles en contra d’un hipotètic tripartit de dretes, però també el fan servir  PP i Ciutadans en contra del mateix PSOE. O Unidos Podemos per garantir que el PSOE impulsi polítiques d’esquerres. O les formacions independentistes per ser decisius a Madrid.

Però el vot útil es pot centrar en una circumscripció, tot i que és més difícil a causa del desconeixement de molta gent del sistema electoral. En el cas de Tarragona, on es reparteixen sis escons al Congrés, molts votants es pregunten quin pot ser el vot més útil pels seus interessos. I aquí entra en joc la Llei d’Hondt, que és molt capriciosa. Es tracta d’un sistema electoral que premia les formacions més votades i castiga les que obtenen menys sufragis. Un grapat de vots pot donar o prendre un escó a una candidatura.

En els anys 80 i 90 era una tendència consolidada el vot prestat en les eleccions espanyoles d’ERC i ICV al PSC i també d’ERC a CiU, que deixava només socialistes, convergents i el PP  amb representació per Tarragona i republicans i ecosocialistes, sense.  Era una expressió molt evident del vot útil. Però les tendències electorals evolucionen i en els darrers comicis espanyols les totes les principals formacions van obtenir representació:  un diputat cada una. En les eleccions del 28-A el mapa electoral tarragoní es reorganitzarà i les enquestes apunten a ERC i el PSC com les candidatures més premiades pel vot útil. I, com es tracta de vasos comunicants, Comuns, JuntsxCAT i PP podrien quedar sense representació, víctimes del vot útil.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s