24 hores a Poblet

La informació ha evolucionat els darrers anys posant com a valors preferents la rapidesa i la instantaneïtat. Per una banda, els mitjans de comunicació volen ser els primers a donar la notícia i, per l’altra, els lectors, oients i telespectadors reclamen informació ràpida. És una retroalimentació contínua. Però també és necessari un periodisme més reposat, que tarda més a sortir del forn -en forma de teclat o de micròfon-. Aquest és el cas del reportatge sobre com és un dia en la vida dels monjos del Monestir de Poblet que he pogut publicar al suplement del Camp de Tarragona del Diari Ara.

I per fer aquest reportatge que millor que passar 24 hores entre els membres de la comunitat del cenobi cistercenc. Dedicar un dia complet a un tema és un luxe cada cop més escadusser en els mitjans de comunicació de casa nostra. Però fa uns dies ho vaig poder fer i submergir-me en la vida a la clausura de Poblet, que va a un ritme diferent de l’exterior. Vaig poder dormir en una cel·la de l’hostatgeria interna, asseure’m al costat dels monjos durant les pregàries de matines i completes, seguir la resta d’actes litúrgics, compartir els àpats amb els frares,  parlar amb altres hostes i conversar amb diversos dels membres de la comunitat.

Vaig poder conèixer històries com les de fra Paco, fill del popular actor Paco Martínez Soria, o la de l’actual pare prior, Rafel Barruè, molt potent i que em va donar grans titulars. També amb el sotsprior,  fra Maties, entre laudes i la missa conventual;  fra Llorenç, que aquest diumenge farà la professió solemne i serà monjo de ple dret i em va fer de cicerone pels diferents espais del monestir; i el pare abat, Octavi Vilà, home de conversa franca i també d’un humor especial.

A l’abat l’havia entrevistat fa gairebé tres anys i em deia en una resposta: “El nostre principal apostolat quan algú s’acosta al monestir és que es pregunti per què determinades persones, d’un ampli ventall d’edats, de 34 a 91 anys, en ple segle XXI, han deixat la vida que podria portar tota persona per una altra renunciant a certes comoditats i llibertats i veuran que és perquè hi ha d’haver una convicció important al darrere.” L’audiovisual per als visitants que van estrenar el juliol passat va per aquest camí. Durant aquell dia, observant, preguntant, respirant entre aquells murs gairebé mil·lenaris, vaig voler trobar respostes a aquesta pregunta. No ho vaig acabar d’aclarir del tot, però si que em va quedar clar que els actuals monjos de Poblet han recorregut camins molt diferents per arribar a aquesta vida  entregada a la fe i tan diferent que la gran majoria dels que llegireu aquest article. Us convido a conèixer-la.

Article: Un dia en la vida dels monjos de Poblet

Complement: El camí per ser monjo

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s