Com se’t troba a faltar doctor Argimon!

És el que pensa molta gent a Catalunya, inclosos molts integrants de l’estructura del Govern català: Com se’t troba a faltar doctor Argimon! Malauradament, el secretari de Salut Pública es va contagiar fa unes setmanes de Covid-19 i actualment s’està recuperant a casa després d’estar uns dies ingressat en un centre hospitalari. Des de llavors, evidentment s’ha vist obligat a deixar de ser el portaveu del Govern català pel que fa al combat contra la Covid-19 i aquesta absència s’està notant de forma palmària.

Des que a mitjan de juliol, el doctor Josep Maria Argimon va ser nomenat secretari de Salut Pública, un càrrec que estava pendent des que el mes de maig havia plegat Josep Maria Guix, s’havia generat un consens entre l’opinió pública i l’opinió publicada en les seves dots comunicatives i la idoneïtat de la seva elecció com a portaveu oficiós de l’executiu català en els temes referents a les mesures adoptades i l’evolució de la Covid-19 a Catalunya. I un bon portaveu en una situació de crisi com la que vivim a causa de la pandèmia és bàsic. Perfils com aquest costen molt de trobar i encara més de substituir.

Però tres mesos després, Argimon va haver de tancar-se a casa a complir quarantena a per haver mantingut un contacte estret amb un malalt de Covid-19 i, al cap d’uns dies, ell mateix va donar positiu i fins i tot va haver de ser hospitalitzat. Teòricament, el secretari de Salut Pública, Marc Ramentol, també doctor, assumia les funcions d’Argimon, però, a nivell comunicatiu, s’ha tirat enrere i la sensació de caos que havíem experimentat en alguns moments de la primera onada del virus ha tornat.

Hem tingut exemples clars d’aquest desori comunicatiu des que Argimon no està al pont de comandament de la lluita contra la Covid-19 i aquesta darrera setmana s’ha arribat a un nivell molt preocupant amb l’anunci i que les proves PCR als instituts se les farien els mateixos alumnes a partir d’ESO. La indignació i la resposta de la comunitat educativa i les famílies ha estat molt forta i el Govern català ha hagut de tirar enrere l’endemà de fer pública la decisió.

De la concentració del lideratge comunicatiu del combat contra la Covid-19 s’ha passat a una polifonia de veus que ha portat a embolics molt incòmodes, com l’obligatorietat o no del teletreball amb posicions contradictòries entre conselleries o certa frivolitat en les declaracions públiques, com la consellera de Salut, Alba Vergés, recomanant berenars com alternativa als tradicionals dinars de Nadal. Sembla que els caps de comunicació dels diferents departaments implicats en la gestió de la pandèmia no s’entenen i/o no controlen els seus consellers.

Mentre el doctor Argimon no estigui en condicions de tornar a liderar comunicativament el Govern català davant la crisi del coronavirus, caldria tornar a trobar una figura que el substitueixi i acabar amb el caos actual. El cas de les darreres setmanes està tirant per la borda tota la feina feta aquests darrers mesos, perquè ens trobem en plena segona onada i les restriccions i mesures que continuaran o podria ser que s’ampliessin caldrà comunicar-les molt bé, perquè la ciutadania està molt cansada pels efectes econòmics i psicològics de la crisi sanitària que estem vivint. Almenys, aquest diumenge 8 de novembre, un Argimon encara convalescent ha reaparegut en forma d’article a La Vanguardia.

Torredembarra Actualitat compleix el primer any

Aquest mes de novembre celebrem el primer aniversari del Torredembarra Actualitat, un projecte de periodisme de qualitat fet per periodistes. La idea que amb l’amic i des de i ara soci Albert Jansà vam tenir fa un any i mig ha superat el primer any de vida. I quin primer any! Poc ens podíem imaginar aquell estiu de 2019 que hauríem d’afrontar una crisi inesperada i tan excepcional com la que està protagonitzant la Covid-19. Per això, estem orgullosos de no haver faltat cap mes a la cita amb els nostres lectors i lectores amb l’edició en paper i d’haver reforçat la nostra web, sobretot a partir del primer confinament.

Queda molt lluny -més emocionalment que temporalment- aquell bonic acte de presentació a la sala d’actes de la Biblioteca Mestra Maria Antònia i en el qual ens vam sentir tan ben acompanyats. Eren temps en què la mascareta i la distància social brillaven per la seva absència i això ens va permetre omplir de gom a gom aquella sala. Ens vam sentir investits d’una confiança que esperem haver correspost -almenys en part-. Hem intentat ser fidels als valors fundacionals del projecte periodístic. Ens hi esperonen les crítiques positives que hem rebut, la rapidesa amb què marxen els exemplars dels expositors i la confiança d’anunciants i subscriptors.

Per aquest primer aniversari, havíem dissenyat un acte el 21 de novembre al migdia als jardins de la biblioteca torrenca amb totes les mesures anti-Covid-19, però l’evolució de la pandèmia ens ha obligat a fer un acte telemàtic. Us esperem el dissabte 21 de novembre a les 19:00 hores. Si escriviu un correu electrònic a direccio@TDBactualitat.cat rebreu un enllaç per a participar-hi.

En aquest acte lliurarem el I Premi de narrativa curta Far de la Torre-Torredembarra Actualitat, tindrem música, alguna sorpresa i sobretot volem compartir una bona estona amb tots vosaltres en aquesta època en què cada cop ens deixen fer menys coses i ens obliga a reinventar-nos per superar les adversitats que ens posa pel davant el maleït virus. 

Encetem aquest segon any de vida conscients que serà dur, però tenim la il·lusió per superar aquesta etapa que esperem que sigui més curta que com la pinten alguns experts. Però també aprofito aquestes línies que podeu col·laborar amb el Torredembarra Actualitat fent-vos subscriptors/es si encara no ho sou. Ho podeu fer AQUÍ. Són només 60 euros a l’any i a més de donar suport a un projecte periodístic local de qualitat podreu aprofitar alguns avantatges. Per començar us convidarem a cava o cervesa, que sempre va bé!

I acabo recordant la frase que ha esdevingut el nostre lema:

Et mereixes estar ben informa’t

És notícia que un alcalde tingui la Covid-19?

Des d’aquesta setmana passada, a Altafulla hi ha una agra polèmica al voltant de la noticiabilitat del positiu per Covid-19 de l’alcalde del municipi, Jordi Molinera. Ja feia dies que corria el rumor, la xafarderia inevitable en un poble, que l’alcalde havia donat positiu de coronavirus. Alguns mitjans havien estat assabentats de la notícia però l’afectat no ho havia fet públic i havien decidit no publicar-ho. És el cas del Torredembarra Actualitat. Però no tots han fet el mateix.

És sa tenir debats deontològics en la professió periodística. Evidentment, publicar que una persona rellevant en la nostra societat -ja sigui en política, cultura o l’esport-  pateix aquesta malaltia dona clicks, un allau de visites a la web, perquè els humans som així. No descobrirem res. Només cal donar una ullada als rànquings de notícies més consultades en els mitjans digitals. Ho hauríem de publicar si l’alcalde en qüestió hagués donat positiu en la prova de la SIDA? No. Es tracta de l’àmbit estrictament personal. És que la Covid-19 és la malaltia de moda i així ja val tot? Doncs tampoc. Una situació diferent és que la persona malalta ho faci públic o que la seva conducta posi en perill el seu entorn, que no és el cas.

És més que comprensible la indignació d’en Jordi Molinera i del regidor Àlex Cañas, i ho han expressat de forma vehement a les xarxes socials i, en el cas del segon, en el seu blog. La relació entre els govern i oposició altafullencs no passava el millor moment, però ara, l’entrada en el terreny personal, tensa més la corda. S’han creuat línies vermelles, com els afectats han afirmat. Des de l’EINA-ERC s’acusa al principal grup de l’oposició d’infringir axí el Reglament General de Protecció de Dades i el dret a la intimitat dels nostres regidors i no descarten accions legals.

Exigim transparència i exemplaritat als nostres càrrecs polítics, que només assumir un càrrec públic han de fer públics els seus bens i propietats, exposant-se a la xafarderia dels seus conciutadans. I després han d’anar amb molta cura en la seva vida privada perquè una foto de mòbil o un vídeo -el cas recent de l’alcalde de Manlleu- els pot posar en una situació difícil, tot i no haver infringit cap llei.

Un cas diferent és el del fins fa poc portaveu del govern de Tarragona, Xavi Puig, enxampat saltant-se les restriccions per la Covid-19 en una boda que ell mateix va oficia fa un parell caps de setmana. En aquest cas si que és notícia que un edil públic se salti una normativa que el seu govern ha defensa i, fins i tot, anat més enllà que altres Ajuntaments. El dubte és si aquest error -que han comès centenars de persones les darreres setmanes- es prou greu com per acabar amb una carrera política. Això queda en la consciència de l’afectat i de l’alcalde.

Tornant al cas altafullenc, als mitjans de comunicació ens cal una reflexió profunda sobre els límits entre l’esfera privada i pública dels polítics i polítiques, sinó ens podem trobar que moltes persones vàlides per dedicar-se a la cosa pública prefereixin quedar-se en l’anonimat de la vida privada abans que exposar-se a ser protagonistes de suposades notícies que només busquen multiplicar els clicks en certs mitjans de comunicació a base d’apel·lar als instints més bàsics dels seus lectors.

Un podcast conversant sobre periodisme local

Fa una colla de mesos, abans que la Covid-19 ens canviés la vida, vam gravar una conversa parlant per periodisme local amb el bon amic i gran professional Albert Solé. Ens en va quedar un bon record, d’una xerrada franca sobre aquesta vessant d’una professió que ens apassiona a tots dos. A més, ho vam gravar als estudis de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona, on just fa un quart de segle -com passa el temps- vam iniciar la carrera de Periodisme i també una bona i fructífera amistat.

Aquesta conversa s’inclou en el marc del projecte d’innovació docent “Podcast: àudio i creativitat com a eines pedagògiques”. Tot just acaben de començar i esperen anar omplint el reproductor amb podcasts ben variats, tot i que aposten per la qualitat abans que per la quantitat.

Com a eina docent, el podcast no és pas nou, la innovació que es vol introduir és la de fixar uns criteris de qualitat mínima, tant de caràcter tècnic com de contingut, que obliguin a treballar sota estàndards professionals però sense obsessionar-s’hi. L’eina ha de servir també, segons l’equip que l’impulsa, liderat per la Montse Bonet -que va ser professora meva-, per recuperar la importància de l’oratòria, l’ús professional de la veu i el caràcter més íntim i imaginatiu a què apel·la la paraula dita i els sons en general.

En principi, treballen bàsicament amb dos tipus de podcasts:

– Produïts per docents: produccions elaborades pel professorat i/o equips docents que abordaran conceptes teòrics i / o pràctics amb la finalitat de, per una banda, complementar l’expressat a les sessions teòriques i, per altra, estimular el treball autònom de l’alumnat generant problemes conceptuals per obrir debat i reflexió entorn a la producció sonora.

– De producció externa: comptant amb la col·laboració de professionals de molts diversos àmbits del sector de la comunicació. Aquest és el nostre cas.

La clau és oferir un contingut de tipus docent: un consell, un exemple, alguna cosa que serveixi per exemplificar el que sigui: no té per què referir-se a l’àudio exclusivament, pot ser una reflexió sobre un tema d’interès a les assignatures com el paper de la tecnologia a una professió, com fer una entrevista o una crítica cinematogràfica. No cal que es plantegi com una classe, pot ser perfectament com una xerrada o, fins i tot, un muntatge de ficció, una entrevista o una xerrada entre un parell de persones.

Podeu acostar aquest podcast i la resta AQUÍ.

Madrid i el coronavirus

El divendres 18 de setembre, el govern de la comunitat autònoma de Madrid va anunciar una sèrie de mesures per aturar l’expansió descontrolada dels contagis de Covid-19 en aquesta regió. Aquestes mesures es focalitzaven en 37 zones de la comunitat madrilenya, que tenen com a denominador comú en pràcticament totes en un estrat sòcio-econòmic mig-baix. Són mesures que arriben tard i que quedaran curtes segons la immensa majoria d’experts. Aquesta situació ens trasllada de forma inevitable a la que vivíem a inicis de març, quan Madrid era el principal focus de l’epidèmia a l’Estat. Ara ho és fins i tot d’Europa. La sensació és que es tornen a cometre els mateixos errors, malgrat tot el que hauríem d’haver après de tragèdia sanitària. Continua llegint

Què volia comunicar la monarquia espanyola a Poblet?

El rei Felip i la reina Letizia van dur a terme el passat dilluns 20 de juliol una visita oficial al monestir de Poblet. Havien anunciat prèviament un tour més extens pel divendres anterior, que els havia de portar a Barcelona i Figueres, però finalment van reduir-ho a una visita gairebé llampec al monestir cistercenc. I la van haver de fer envoltats de desenes de policies que els “protegien” de centenars de persones que protestaven enèrgicament i sorollosament contra la seva presència. I el més curiós tractant-se d’una visita oficial: sense comunicar-ho oficialment als Ajuntaments de la zona. Continua llegint

Hem perdut un any?

S’ha complert ja un any de la constitució dels Ajuntaments de l’actual mandat municipal. Ha transcorregut un quart d’aquest mandat. És veritat que els darrers tres mesos, a causa del coronavirus i la declaració d’estat d’alarma amb el conseqüent confinament han estat excepcionals, però en el període anterior vam poder observar unes tendències molt semblants a les que es produeixen sempre en els inicis de mandat en els consistoris municipals de la majoria de localitats. Continua llegint

La foto que et perseguirà tota la vida

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Aquest cap de setmana s’ha parlat molt de la fotografia de portada del diari El Mundo, on la presidenta de la Comunitat Autònoma de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, posava per una entrevista en profunditat en una posició que recordava la Verge Maria en algunes representacions pictòriques clàssiques. Es tracta d’una imatge que li assegura presència en les tertúlies radiofòniques i televisives, però pot  semblar una frivolitat amb la situació actual que viu la seva comunitat i l’estat a causa de la Covid-19. Continua llegint

Parlen malament de nosaltres a Facebook… No ens posem nerviosos!

Hi ha molts sectors que, a causa de l’estat d’alarma pel Covid-19, han hagut de cessar del tot la seva activitat, amb els danys econòmics i socials que provoca. N’hi ha d’altres que han hagut de reinventar-se per a mantenir un mínim d’activitat. Un exemple són els centres de jardineria del Grup La Rasa, que des de l’inici del confinament i el tancament dels seus gardens i la botiga que tenen al Corte Inglés, han ofert la possibilitat de fer encàrrecs a través de whatsapp i rebre’ls a domicili. És una manera d’apaivagar d’una forma molt mínima el desastre a nivell d’empresa que significa tenir tancats els seus establiments en la temporada més forta de venda de tot l’any, la primavera. Continua llegint

Moments difícils i apassionants per al ‘Torredembarra Actualitat’

Quan prepares un projecte empresarial, intentes calcular diferents escenaris per poder assegurar la seva viabilitat econòmica. Imagines tot tipus de situacions per intentar que no se t’escapi cap variable, però la realitat és tossuda. Molt tossuda. I el que estem vivint amb el coronavirus ens ho demostra. El COVID-19 ha frenat de cop i de forma inesperada l’activitat econòmica de tot el món i Torredembarra i el Baix Gaià no en són una excepció. Continua llegint