Ara que fa deu anys: reflexions al voltant de la comunicació al Consell Comarcal de l’Alt Camp

El 27 de març de 2008 em vaig incorporar com a cap de Comunicació al Consell Comarcal de l’Alt Camp. Fins llavors la meva carrera professional s’havia desenvolupat  en diferents mitjans de comunicació i aquesta era la meva primera experiència en comunicació corporativa, l’oportunitat d’aplicar a la pràctica alguns coneixements sobre aquesta matèria que havia anat adquirint, tant a nivell acadèmic com a partir l’observació dels companys que treballaven en aquestes tasques. Van ser més de tres anys en aquest ens supramunicipal, formant un gran equip amb la presidenta comarcal, Carme Mansilla, i el gerent, Emili Llauradó, i també amb els tècnics de les diferents àrees. D’aquesta etapa en vaig extreure algunes conclusions que m’agradaria compartir en aquest espai.

Marca, marquèting, sentiments

Aquests dies hem viscut una agre polèmica al voltant d’una campanya publicitària de l’Agència Catalana de Turisme amb el FC Barcelona com a protagonista amb el lema “Si estimes el Barça, estimes Catalunya.” Altres clubs esportius catalans, com RCD Espanyol o el Joventut de Badalona, s’han queixat oficialment d’aquesta iniciativa i han mostrat el seu malestar i indignació perquè, segons ells, l’spot en qüestió identifica el país amb una sola entitat esportiva. Estem davant d’un cas complicat perquè es barregen dures variables totalment diferents i sovint contraposades: el màrqueting i els sentiments. La polèmica és inevitable.

Quan Twitter i Facebook et tornen al món real: el cas de Tarragona

Sovint hi ha qui diu que el Twitter -i també el Facebook- és un món paral·lel que ens pot fer perdre el pols del món real. A Twitter, la majoria de gent hi té com a contactes altres persones amb les quals hi té afinitats polítiques, culturals, esportives… i són moltes les persones que ni hi són a la xarxa dels 140 caràcters. Com tampoc a Facebook, encara que n’hi ha més. La majoria. Però a vegades, la situació pot ser inversa: les xarxes socials poden provocar a les institucions un bany de realitat i, fins i tot, provocar la rectificació d’una decisió política.

Salut davant l’enterovirus o com gestionar fatal una crisi

En comunicació de crisi el més important és identificar que ha esclatat una crisi i valorar la seva dimensió. Després cal activar els protocols de crisi, tenint en compte que totes les organitzacions -grans i petites- haurien de tenir un manual de crisi que marqui com s’ha d’actuar en aquest tipus de situacions tan complicades. Després hi ha accions que són de primer de periodisme, com no enviar un comunicat de premsa amb una terminologia més que “inquietant” a les vuit del vespre. Tenint en compte tot plegat, l’actuació comunicativa del Departament de Salut en el cas de l’enterovirus s’hauria d’ensenyar a les facultats per il·lustrar que no es pot fer davant d’una crisi sanitària en ple segle XXI.

Cunit impulsa un congrés sobre Local TIC

L’Ajuntament de Cunit va organitzar el 21 i 22 d’abril el I Congrés Local de Tecnologies de la Comunicació i la Informació, que va aplegar més de 200 representants de l’administració local i d’empreses relacionades amb les noves tecnologies. Durant un dia i mig es van presentar ponències i es van portar a terme taules rodones de diferents aspectes relacionats amb les TIC aplicades a l’administració, un camp on encara hi ha molt de camí a recórrer i més amb l’entrada en vigor aquest any de la Llei de Transparència de la Generalitat.

L’Agulla, el nou butlletí d’informació municipal del Catllar

Aquest mes de febrer ha vist la llum un nou mitjà de comunicació al Baix Gaià. Es tracta de l’Agulla, Butlletí Municipal del Catllar, que tindrà una periodicitat trimestral. L’edita l’Ajuntament del Catllar amb la coordinació de Salvat Comunicació. Aquesta localitat torna a tenir una nova eina d’informació per a la ciutadania, després d’uns quants anys sense cap publicació local.

Els Ajuntaments del Baix Gaià a les xarxes socials

Fa un any i mig, el Baix Gaià Diari publicava un article sobre l’ús de les xarxes socials per part dels Ajuntaments d’aquest territori. En aquest temps ha canviat força el panorama. Actualment ja trobem vuit consistoris amb presència a facebook, tots amb pàgina, tal com demana aquesta xarxa social per aquest tipus d’intitucions. Els qui abans tenien perfil personal són els que més fans tenen. Són Roda de Berà (3.144 fans) i la Pobla de Montornès (1.072). Feta la llei, feta la trampa.

Gestionant les xarxes socials de l’Ajuntament de Calafell: alguns apunts

Les xarxes socials ofereixen grans oportunitats a les administracions locals, com també grans amenaces. En aquest blog n’hem parlat algun cop. Des de Salvat Comunicació hem gestionat xarxes socials de diversos Ajuntaments, de mides i ubicacions geogràfiques diferents i, per tant, característiques i objectius diversos. Un exemple és l’Ajuntament de Calafell durant el darrer any, des de finals de maig de 2014 fins a mitjan juny de 2015, concretament Facebook  i Twitter. Entrem en detalls.

El Baix Penedès ja té la seva ‘Guia d’ermites’

El mandat 2011-2015 al Consell Comarcal del Baix Penedès s’acaba amb l’edició d’un nou material per  potenciar el turisme a la comarca: la Guia d’ermites del Baix Penedès. L’enoturisme s’ha convertit en l’eix de la promoció turística per part de l’ens supralocal i l’edició de la Guia de Cellers del Baix Penedès ha estat la iniciativa més destacada i que, a més, ha tingut una gran acceptació entre visitants, turistes i els mateixos habitants de la comarca. Un segon pas va ser la Guia de productes típics i de qualitat, que recull una oferta interessantíssima que va des de l’oli i el formatge als calçots o la pastisseria, amb l’assessorament del col·lectiu Terra i Taula.

Parlant de comunicar des d’ajuntaments petits a “Els spin doctors’

El programa de Catalunya Ràdio Els spin doctors ha dedicat el seu divuitè programa a “Comunicar des d’un ajuntament petit” i, al costat de Mònica Gallardo, directora de Comunicació de l’Ajuntament de Sitges, he estat un dels dos convidats per parlar d’aquest tema. Hem tractat les oportunitats i els riscos de les administracions locals pel que fa a la comunicació i hem parlat de casos concrets, com el del Consell Comarcal de l’Alt Camp o l’Ajuntament d’Aiguamúrcia, així com Salou amb el Salou Fest i l’Ajuntament de Sitges i la seva aposta per la “desestacionalització comunicativa”, més enllà del Festival de Cinema.