Com se’t troba a faltar doctor Argimon!

És el que pensa molta gent a Catalunya, inclosos molts integrants de l’estructura del Govern català: Com se’t troba a faltar doctor Argimon! Malauradament, el secretari de Salut Pública es va contagiar fa unes setmanes de Covid-19 i actualment s’està recuperant a casa després d’estar uns dies ingressat en un centre hospitalari. Des de llavors, evidentment s’ha vist obligat a deixar de ser el portaveu del Govern català pel que fa al combat contra la Covid-19 i aquesta absència s’està notant de forma palmària.

Des que a mitjan de juliol, el doctor Josep Maria Argimon va ser nomenat secretari de Salut Pública, un càrrec que estava pendent des que el mes de maig havia plegat Josep Maria Guix, s’havia generat un consens entre l’opinió pública i l’opinió publicada en les seves dots comunicatives i la idoneïtat de la seva elecció com a portaveu oficiós de l’executiu català en els temes referents a les mesures adoptades i l’evolució de la Covid-19 a Catalunya. I un bon portaveu en una situació de crisi com la que vivim a causa de la pandèmia és bàsic. Perfils com aquest costen molt de trobar i encara més de substituir.

Però tres mesos després, Argimon va haver de tancar-se a casa a complir quarantena a per haver mantingut un contacte estret amb un malalt de Covid-19 i, al cap d’uns dies, ell mateix va donar positiu i fins i tot va haver de ser hospitalitzat. Teòricament, el secretari de Salut Pública, Marc Ramentol, també doctor, assumia les funcions d’Argimon, però, a nivell comunicatiu, s’ha tirat enrere i la sensació de caos que havíem experimentat en alguns moments de la primera onada del virus ha tornat.

Hem tingut exemples clars d’aquest desori comunicatiu des que Argimon no està al pont de comandament de la lluita contra la Covid-19 i aquesta darrera setmana s’ha arribat a un nivell molt preocupant amb l’anunci i que les proves PCR als instituts se les farien els mateixos alumnes a partir d’ESO. La indignació i la resposta de la comunitat educativa i les famílies ha estat molt forta i el Govern català ha hagut de tirar enrere l’endemà de fer pública la decisió.

De la concentració del lideratge comunicatiu del combat contra la Covid-19 s’ha passat a una polifonia de veus que ha portat a embolics molt incòmodes, com l’obligatorietat o no del teletreball amb posicions contradictòries entre conselleries o certa frivolitat en les declaracions públiques, com la consellera de Salut, Alba Vergés, recomanant berenars com alternativa als tradicionals dinars de Nadal. Sembla que els caps de comunicació dels diferents departaments implicats en la gestió de la pandèmia no s’entenen i/o no controlen els seus consellers.

Mentre el doctor Argimon no estigui en condicions de tornar a liderar comunicativament el Govern català davant la crisi del coronavirus, caldria tornar a trobar una figura que el substitueixi i acabar amb el caos actual. El cas de les darreres setmanes està tirant per la borda tota la feina feta aquests darrers mesos, perquè ens trobem en plena segona onada i les restriccions i mesures que continuaran o podria ser que s’ampliessin caldrà comunicar-les molt bé, perquè la ciutadania està molt cansada pels efectes econòmics i psicològics de la crisi sanitària que estem vivint. Almenys, aquest diumenge 8 de novembre, un Argimon encara convalescent ha reaparegut en forma d’article a La Vanguardia.

Parlen malament de nosaltres a Facebook… No ens posem nerviosos!

Hi ha molts sectors que, a causa de l’estat d’alarma pel Covid-19, han hagut de cessar del tot la seva activitat, amb els danys econòmics i socials que provoca. N’hi ha d’altres que han hagut de reinventar-se per a mantenir un mínim d’activitat. Un exemple són els centres de jardineria del Grup La Rasa, que des de l’inici del confinament i el tancament dels seus gardens i la botiga que tenen al Corte Inglés, han ofert la possibilitat de fer encàrrecs a través de whatsapp i rebre’ls a domicili. És una manera d’apaivagar d’una forma molt mínima el desastre a nivell d’empresa que significa tenir tancats els seus establiments en la temporada més forta de venda de tot l’any, la primavera.

Moments difícils i apassionants per al ‘Torredembarra Actualitat’

Quan prepares un projecte empresarial, intentes calcular diferents escenaris per poder assegurar la seva viabilitat econòmica. Imagines tot tipus de situacions per intentar que no se t’escapi cap variable, però la realitat és tossuda. Molt tossuda. I el que estem vivint amb el coronavirus ens ho demostra. El COVID-19 ha frenat de cop i de forma inesperada l’activitat econòmica de tot el món i Torredembarra i el Baix Gaià no en són una excepció.

Apunts sobre la crisi de comunicació roig-i-negra

Aquestes festes nadalenques han estat molt amargues per al Club de Futbol Reus Deportiu. El bàlsam de la victòria per 0-3 a Màlaga el Dia de Reis és reconfortant però insuficient. Els problemes econòmics que club roig-i-negre arrossegava des de l’inici d’aquesta temporada han esclatat amb el seu màxim dramatisme en el tombant d’any i l’entitat està anímicament i econòmicament enfonsada per una nefasta gestió del seu consell d’administració, que no ha sabut ni fer viable econòmicament el club ni trobar un comprador que eixugui un deute milionari que posa en perill el futur d’aquest club centenari.

Una (La) universitat amb una gravíssima (amenaça de) crisi de reputació

Les darreres setmanes els mitjans de comunicació van plens amb la polèmica -en fascicles- sobre els dubtes al voltant de les presumptes irregularitats del màster de la presidenta de la Comunitat Autònoma de Madrid, Cristina Cifuentes, que s’ha estès primer a altres polítics del Partit Popular i després a càrrecs públics d’altres formacions polítiques. Hi ha una centre que està sortint greument afectat per aquests casos d’irregularitats i presumptes il·legalitats en títols universitaris i aquest és la Universidad Rey Juan Carlos, que és la segona universitat de la Comunitat de Madrid pel que fa a nombre d’estudiants, amb més de 45.000.

Parlem de crisi: els errors del restaurant El Vergel

Els darrers dies un restaurant vegà de Tarragona, El Vergel, ha patit una greu crisi de comunicació, que va començar a les xarxes socials i ha acabat fent el salt als mitjans “tradicionals”, primer del territori i després nacionals i estatals. La prohibició que els nadons consumeixin biberons amb llet d’origen animal no humana dins del local els ha posat a l’ull de l’huracà mediàtic. Aquí teniu alguns enllaços amb notícies publicades sobre el tema:

Salut davant l’enterovirus o com gestionar fatal una crisi

En comunicació de crisi el més important és identificar que ha esclatat una crisi i valorar la seva dimensió. Després cal activar els protocols de crisi, tenint en compte que totes les organitzacions -grans i petites- haurien de tenir un manual de crisi que marqui com s’ha d’actuar en aquest tipus de situacions tan complicades. Després hi ha accions que són de primer de periodisme, com no enviar un comunicat de premsa amb una terminologia més que “inquietant” a les vuit del vespre. Tenint en compte tot plegat, l’actuació comunicativa del Departament de Salut en el cas de l’enterovirus s’hauria d’ensenyar a les facultats per il·lustrar que no es pot fer davant d’una crisi sanitària en ple segle XXI.

I tot va començar al Facebook…

“És important, Avui baixant cap a reus, per el coll d’alforja ens hem trobat amb això, Us demano 5 minuts per que veieu aquest video, és indignant que un conductor que porta el cartell de transport escolar, que podria portar al vostre fill a escola o d’excursió, condueixi d’aquesta manera invaint el carril contrari en curves sense visivilitat, el mal que podria arribar a fer a qualsevol que es tobés de cara! Després ens lamentem per les coses q pasen. Una mica més d’educació vial no aniria malament! Compartiu perque tothom vegi com van a escola els nostres fills, germans, cosins.. Etc..”

On era el cap de premsa?

El Real Jaén, de la Segona Divisió A de futbol, ha presentat aquest dimecres 29 de juliol l’extrem portuguès Nuno Silva. Fins aquí tot normal. Un breu als diaris esportius i un espai una mica més gran als mitjans regionals? Doncs el jugador lus ha incendiat les xarxes socials gràcies a la samarreta que portava, amb la cara de Francisco Franco. Sorprenent i lamentable, però cert. La seva reacció, en forma de comunicat a les xarxes socials del club, també és més que discutible.

Ajuntaments i xarxes socials

Les xarxes socials estan en el dia a dia d’un percentatge cada cop més important de la societat i, per tant, representen un oportunitat per a les administracions públiques i també pels Ajuntaments. Una oportunitat per a la transparència, la participació i l’accessibilitat i també, malauradament, una oportunitat per a demostrar les febleses d’unes organitzacions excessivament burocratitzades i sovint massa piramidals, on la informació flueix amb uns processos i una lentitud poc adaptada als temps que vivim.