Bou Vila

El Partit Popular tenia una papereta difícil a l’hora d’escollir el seu candidat a l’alcaldia de Barcelona en les eleccions del proper mes de maig. Si el panorama ja era complicat per la línia descendent dels populars en les darreres eleccions a causa de l’auge de Ciutadans, la irrupció de la figura de Manuel Valls encara va enfosquir més les perspectives populars. Descartada una hipotètica coalició electoral amb l’exprimer ministre francès al capdavant i la retirada de l’incombustible cap de llista Alberto Fernández Díaz, cap dirigent popular semblava disposat a acceptar un repte amb ferum de fracàs. Només hi havia la possibilitat de buscar un “independent” i l’escollit ha estat el president d’Empresaris Catalans Josep (José) Bou Vila. Un empresari del món del pa de Vic, alcaldable del PP a Barcelona. Continua llegint

Anuncis

Marca de partit vs marca personal

Aquesta setmana hem conegut el logotip de precampanya electoral de Carles Pellicer per intentar guanyar per tercer cop les eleccions municipals de Reus i continuar quatre anys més a l’alcaldia de la ciutat. El podeu veure aquí al costat i el primer que destaca és l’absència del partit en el qual milita o la marca d’una possible coalició electoral. Observem només el seu nom, la Rosa de Reus i la data de 2019. I dos colors: el turquesa i el blanc. Continua llegint

Apunts sobre polítics i vestimenta

Retrocedim quinze anys i fixem-nos en el primer govern tripartit de la Generalitat de Catalunya. Un dels seus membres era el republicà Josep Bargalló. Després d’un pas efímer per la conselleria d’Ensenyament es va fer càrrec de la conselleria en cap a causa de la dimissió de Josep-Lluís Carod-Rovira pel seu viatge a Perpinyà per entrevistar-se amb membres d’ETA. Va ser llavors quan molts mitjans van posar el focus en el número dos de l’executiu català, concretament en la seva manera de vestir. Bargalló mai portava corbata, fos quin fos l’acte a que havia d’acudir i la seva solemnitat. Van córrer rius de tinta i molts el coneixien com el conseller sense corbata. Continua llegint

Deures de setembre (i octubre, novembre…)

El proper mes de juny se celebren eleccions municipals. Gairebé un miler de municipis catalans escolliran els membres dels plens dels Ajuntaments. Localitats amb centenars de milers d’habitants i altres amb poques desenes. Alcaldes i regidors que es dediquen professionalment a la cosa pública i altres que esmercen moltes hores per una retribució simbòlica o en alguns casos, cap compensació. L’objectiu dels qui durant aquesta darrers quatre anys han governat és tornar-ho a fer el proper mandat. Continua llegint

Ara que fa deu anys: reflexions al voltant de la comunicació al Consell Comarcal de l’Alt Camp

El 27 de març de 2008 em vaig incorporar com a cap de Comunicació al Consell Comarcal de l’Alt Camp. Fins llavors la meva carrera professional s’havia desenvolupat  en diferents mitjans de comunicació i aquesta era la meva primera experiència en comunicació corporativa, l’oportunitat d’aplicar a la pràctica alguns coneixements sobre aquesta matèria que havia anat adquirint, tant a nivell acadèmic com a partir l’observació dels companys que treballaven en aquestes tasques. Van ser més de tres anys en aquest ens supramunicipal, formant un gran equip amb la presidenta comarcal, Carme Mansilla, i el gerent, Emili Llauradó, i també amb els tècnics de les diferents àrees. D’aquesta etapa en vaig extreure algunes conclusions que m’agradaria compartir en aquest espai. Continua llegint

Enquestitis

Estem massa pendents de les enquestes? En moments com l’actual, enmig d’una campanya electoral, dia si dia no tenim algun nou sondeig sobre la taula. Escons que pugen i baixen, percentatges que augmenten i disminueixen… i titulars amb totes les interpretacions possibles. Fora de període electoral les enquestes també són un actor principal de l’ecosistema comunicatiu. En trobem realitzades per empreses especialitzades, però també en webs de diaris i a xarxes socials sense seguir cap mena de rigor acadèmic però que atrau i mobilitza els internautes a votar una opció o una altra. Continua llegint

Madina-Sánchez: relats comunicants

madina_sanchezEduardo Madina ha anunciat que deixa la política. En pocs anys el polític basc ha passat de ser la gran esperança blanca del socialisme espanyola a un conspirador derrotat dos cops per una mateixa persona, Pedro Sánchez. Madina era un polític amb un relat molt potent basat en l’atemptat d’ETA que va patir el 2002 quan era dirigent de les Joventuts Socialistes basques, que havia sabut escalar posicions dins del PSOE fins tenir la secretaria general a tocar, però l’aparell es va alinear amb Pedro Sánchez en les eleccions primàries de fa tres anys.

Després de la derrota, Madina es va alinear amb el sector liderat per Susana Díaz i es va convertir  en un dels homes forts de l’equip de la presidenta andalusa en el seu assalt al lideratge del PSOE. Mentre el seu relat perdia enters, el seu rival, Pedro Sánchez, en bastia gradualment un de potent, de l’heroi que s’enfronta a l’aparell i a l’establishment socialista. Un relat que la militància socialista va comprar.

Paral·lelament la figura de Madina va anar decreixent fins a oferir una imatge d’un conspirador anti-Sánchez més, una peça de la totpoderosa (o almenys així ho semblava) Susana Díaz. El d’Eduardo Madina és un cas de polític que ha fallat en la seva estratègia i en els moviments tàctics per aconseguir els seus objectius  i dilapidar el seu capital polític basat en un relat potent. Tots aquests errors no han fet sinó reforçar el relat del seu rival polític, com si d’uns vasos comunicants es tractés. Un cas d’estudi.

La nova privacitat?

collage_privacitatLes gravacions al dirigent del PDECat David Bonvehí en un sopar amb militants, la intervenció del primer secretari del PSC Miquel Iceta en un comitè federal del PSOE o les converses, per una banda, entre l’exministre Jorge Fernández Díaz i l’excap de l’Oficina Antifrau, Daniel de Alfonso i, per l’altra, de l’expresidenta del PP de Catalunya, Alícia Sánchez Camacho amb l’ex-dona de Jordi Pujol Ferrussola, Victoria Álvarez, són exemples de manifestacions realitzaades en privat que s’han fet públiques sense permís dels implicats i s’han convertit en notícia de primera plana dels diaris i han obert informatius. Continua llegint

Apunts d’una campanya entre advocats

dsc04739La recent participació en un procés electoral d’un col·legi professional com és l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Tarragona ha estat una experiència molt interessant per les peculiaritats d’unes eleccions en un àmbit com aquest. És interessant fer-ne alguns apunts, sense entrar massa en el  fons, però que poden ser útils en altres processos electorals semblants, com altres col·legis, entitats i institucions o federacions esportives. Continua llegint

Pessebre/Cortina de fum

bombollesL’Ajuntament de Barcelona l’ha tornar a “liar” amb el que era el tradicional Pessebre de Nadal de la Plaça Sant Jaume i els mitjans de comunicació i les xarxes socials en van plens de comentaris radicals a favor i crítiques descarnades sobre la interpretació en forma de nou bombolles del poema nadalenc “Ho sap tothom i és profecia”, de J.V. Foix. És aquest l’objectiu que perseguia l’equip de comunicació d’Ada Colau? Evidentment que sí. S’han limitat a repetir la mateixa estratègia que ja van posar en marxa amb l’estàtua eqüestre de Franco davant del Born i que tan bé els va anar. Continua llegint