Sobre el vot útil

Un dels late motiv dels darrers dies d’una campanya electoral és la crida al vot útil. La majoria de les candidatures enarboren la bandera del vot útil amb l’objectiu de recollir els sufragis que els resten per aconseguir els seus objectius. Els equips de campanya treballen intensament els arguments per defensar que votar un determinat partit o coalició és el més útil pels interessos del votant han de ser clars, simples, però ben construïts, ja que aquest rep un allau d’impactes en aquesta fase decisiva de la campanya.

Un dels arguments més repetits al llarg dels darrers anys és la crida a la concentració de vot per guanyar les eleccions. En aquest  cas el vot útil és combina amb l’efecte carro guanyador i l’ajut de les enquestes. I es reforça amb el missatge de poder governar sols i no dependre de socis incòmodes.  Però en els darrers anys el vot útil s’ha fet servir més en clau de vot en contra d’una altra opció política: evitar que una candidatura rival o suma de candidatures puguin formar govern. L’exemple el tenim en el PSOE en l’actual campanya de les eleccions espanyoles en contra d’un hipotètic tripartit de dretes, però també el fan servir  PP i Ciutadans en contra del mateix PSOE. O Unidos Podemos per garantir que el PSOE impulsi polítiques d’esquerres. O les formacions independentistes per ser decisius a Madrid.

Però el vot útil es pot centrar en una circumscripció, tot i que és més difícil a causa del desconeixement de molta gent del sistema electoral. En el cas de Tarragona, on es reparteixen sis escons al Congrés, molts votants es pregunten quin pot ser el vot més útil pels seus interessos. I aquí entra en joc la Llei d’Hondt, que és molt capriciosa. Es tracta d’un sistema electoral que premia les formacions més votades i castiga les que obtenen menys sufragis. Un grapat de vots pot donar o prendre un escó a una candidatura.

En els anys 80 i 90 era una tendència consolidada el vot prestat en les eleccions espanyoles d’ERC i ICV al PSC i també d’ERC a CiU, que deixava només socialistes, convergents i el PP  amb representació per Tarragona i republicans i ecosocialistes, sense.  Era una expressió molt evident del vot útil. Però les tendències electorals evolucionen i en els darrers comicis espanyols les totes les principals formacions van obtenir representació:  un diputat cada una. En les eleccions del 28-A el mapa electoral tarragoní es reorganitzarà i les enquestes apunten a ERC i el PSC com les candidatures més premiades pel vot útil. I, com es tracta de vasos comunicants, Comuns, JuntsxCAT i PP podrien quedar sense representació, víctimes del vot útil.

Anuncis

La Llei electoral i els seus límits

El proper 5 de març arrenca un període electoral que no acabarà fins 15 de juny amb la constitució dels nous plens municipals dels Ajuntaments i l’elecció dels alcaldes per als propers quatre anys. L’avançament de les eleccions espanyoles al 28 d’abril decretat per Pedro Sánchez ha provocat aquesta marató electoral inèdita, amb l’encavalcament de dues convocatòries, que també té efectes importants en el món de la comunicació institucional. Continua llegint

Deures de setembre (i octubre, novembre…)

El proper mes de juny se celebren eleccions municipals. Gairebé un miler de municipis catalans escolliran els membres dels plens dels Ajuntaments. Localitats amb centenars de milers d’habitants i altres amb poques desenes. Alcaldes i regidors que es dediquen professionalment a la cosa pública i altres que esmercen moltes hores per una retribució simbòlica o en alguns casos, cap compensació. L’objectiu dels qui durant aquesta darrers quatre anys han governat és tornar-ho a fer el proper mandat. Continua llegint

Canvi de rector/a a la URV: alguns apunts

La Universitat Rovira i Virgili ha viscut un procés electoral inèdit fins ara que va acabar el passat 15 de maig en unes eleccions que han provocat el canvi de rector: l’aspirant, Maria José Figueras, ha derrotat el rector que optava a la reelecció, Josep Anton Ferré. Eren uns comicis inèdits perquè mai un rector que aspirava a un segon mandat havia hagut d’enfrontar-se a un altre candidat en unes eleccions. Els antecessors de Ferré, o no s’hi havien presentat, com és el cas de Joan Martí el 1998, o no havien tingut opositor -Lluís Arola el 2002 i Francesc Xavier Grau el 2010-. Continua llegint

Apunts d’una campanya entre advocats

dsc04739La recent participació en un procés electoral d’un col·legi professional com és l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Tarragona ha estat una experiència molt interessant per les peculiaritats d’unes eleccions en un àmbit com aquest. És interessant fer-ne alguns apunts, sense entrar massa en el  fons, però que poden ser útils en altres processos electorals semblants, com altres col·legis, entitats i institucions o federacions esportives. Continua llegint