Teletreballant

Us haig de confessar que ja fa anys que estic acostumat al teletreball. Concretament ja en porto vuit. El sector de la comunicació i el periodisme ha vist en la darrera dècada com es reduïa el volum de les redaccions o directament se suprimien a causa de la tempesta perfecta de la crisi econòmica combinada amb l’auge de les tecnologies de la comunicació. Com a conseqüència, han augmentat exponencialment els freelance, una manera més cool de dir autònoms que treballen des de casa o, en alguns caos, des d’un coworking. En certa manera hem estat pioners, junt amb altres sectors, i aquesta insòlita situació que patim a causa del coronavirus COVID-19 des de fa ja més d’una setmana -i tot indica que just acaba de començar-, ens agafa amb unes rutines ja creades, i ens fa una mica més fàcil l’adaptació al confinament domiciliari. Continua llegint

24 hores a Poblet

La informació ha evolucionat els darrers anys posant com a valors preferents la rapidesa i la instantaneïtat. Per una banda, els mitjans de comunicació volen ser els primers a donar la notícia i, per l’altra, els lectors, oients i telespectadors reclamen informació ràpida. És una retroalimentació contínua. Però també és necessari un periodisme més reposat, que tarda més a sortir del forn -en forma de teclat o de micròfon-. Aquest és el cas del reportatge sobre com és un dia en la vida dels monjos del Monestir de Poblet que he pogut publicar al suplement del Camp de Tarragona del Diari Ara. Continua llegint

Quatre anys de l’Ara Camp de Tarragona

Aquest darrer mes de l’any hem publicat el número 50 del suplement Camp de Tarragona del Diari Ara. Ha coincidit amb els quatre anys de la publicació del primer número d’un producte periodístic que ha intentat prendre el pols, des de diferents àmbits, a un territori tan dinàmic com el Camp de Tarragona. L’aventura la vam començar amb el Josep Escaño i arribem junts a aquesta fita del mig centenar d’edicions. Una bona notícia. Continua llegint

Un premi i algunes reflexions sobre periodisme econòmic

El passat dijous vaig recollir un dels Premis Periodisme Cambra de Reus. Rebre un reconeixement com aquest sempre fa il·lusió i més en un auditori tan espectacular com és el del Tecnoparc i en un acte presidit pel president del meu país, Quim Torra. L’article premiat el vaig publicar al suplement Camp de Tarragona del Diari ARA ja fa gairebé un any. A través de quatre empreses familiars del Camp de Tarragona de diferents sectors intentava explicar com superaven la tercera generació -fatídica segons la saviesa popular i les estadístiques-, com s’organitzen i quins són els seus valors. AQUÍ el podeu torna a llegir. Continua llegint

Neix un nou mitjà a Torredembarra i el Baix Gaià: Torredembarra Actualitat

Aquest mes de novembre apareix un nou mitjà de comunicació a Torredembarra i el Baix Gaià. Es tracta de Torredembarra Actualitat, que ha estat mesos gestant-se. Aquest periòdic gratuït pareixerà cada mes en paper i amb un portal digital que, a més d’aquests continguts, n’oferirà de complementaris, incloent audiovisuals. En la visió, missió i valors queda molt definit com serà aquest nou mitjà. Continua llegint

Reconeixement en els VII Premis de Comunicació Tarragona 2019

Aquest passat divendres vaig ser un dels reconeguts en els VII Premis de Comunicació Tarragona 2019, organitzats pel Diari La República Checa i que es van lliurar en una Gala solidària al Teatret del Serrallo. Va ser una cerimònia d’una hora i mitja que va combinar els parlaments dels premiats i les autoritats amb espectacles musicals i els shows del presentador, l’Òliver Márquez. Concretament he obtingut el Premi 2.0 i vaig compartir guardó amb altres professionals de gran prestigi, com el president de Mediapro, Jaume Roures (Premi Internacional); el cap de premsa de Parlament de Catalunya, Josep Escudé (Premi Nacional) ; la periodista de TV3 Núria Solé (Periodisme DO) o el periodista de TAC12 TV Jordi Murtró (Premi Revelació), entre altres.També es va fer un sentit reconeixement al polifacètic periodista torrenc -i tarragoní d’adopció- Xavier Zaragoza, que va morir fa poques setmanes amb només 34 anys. Continua llegint

ConvoAPPTGN: una gran idea (i algunes reflexions)

Aquest dijous, la Demarcació de Tarragona del Col·legi de Periodistes de Catalunya ha presentat ConvoAPPTGN, una aplicació mòbil pionera que permet incloure totes les convocatòries de premsa del Camp de Tarragona. Ha tirat endavant gràcies al conveni de col·laboració entre el Col·legi i Repsol i està disponible en IOS i Android. La seva creació és una bona notícia tan per als periodistes com els gabinets de comunicació. Feia molts anys, quan la tecnologia no ho posava tan fàcil, que la possibilitat de disposar d’una eina d’aquest tipus -no existien les aplicacions mòbils- era un tema de conversa recurrent entre professionals de la comunicació, sobretot aquells dies d’acumulació de convocatòries. Continua llegint

Com detectar fake news?

El passat 26 d’abril vaig realitzar una xerrada a Roda de Berà organitzada per Les Monges Asociació Cultural sobre les fake news. Vaig voler oferir una perspectiva històrica de les notícies falses, recordant el cas de William Randolh Hearst -magnat de la premsa nord-americana que va inspirar Ciutadà Kane d’Orson Wells-, que a través dels diaris que controlava va convertir l’explosió del cuirassat Maine en el pretext de l’inici de la guerra entre Estats Units i l’Estat Espanyol. O quan el New York Sun es va inventar que un astrònom anglès ha descobert vida en la Lluna a través d’un telescopi. La troballa incloïa unicorns i ocells humans. Para quan la veritat va sortir a la llum, diversos mitjans s’havien fet ressò de la notícia del segle. El diari va confessar i va mantenir el ritme de vendes. Era el 1835.

Vaig intentar identificar les principals causes de l’avanç espectacular de les fake news els darrers anys que, segons els experts, arribaran a ser la meitat de les notícies que consumirem el 2022. Les principals són la irrupció de les xarxes socials i la cerca del click bite (el click fàcil), la reducció de les dimensions de les redaccions dels mitjans i les ingerències dels poders polític i econòmic, però sobretot l’entrada del gran capital als mitjans de comunicació, que prima l’obtenció de beneficis per sobre de la recerca de la veritat: la informació s’ha convertit en una mercaderia més, que pot ser venuda. El seu valor es basa en la capacitat d’interessar el públic i deixa entera els criteris d’autenticitat i falsedat. 

Finalment vaig fer deu recomanacions per identificar les fake news. Aquí les teniu:

  • Investiga la font: que sigui de confiança, amb bona reputació.
  • Busca el context de la informació: una informació no és un fet aïllat, sinó que és conseqüència gairebé sempre d’un procés.
  • Qui signa la notícia o reportatge: qui signa es juga el prestigi. Si no està signat és més possible que pugui ser una notícia falsa.
  • Observa amb atenció la URL: si imita a una original amb algun petit canvi.
  • Posa en dubte els títols cridaners, amb lletres majúscules, signes d’exclamació amb afirmacions sorprenents i poc creïbles.
  • Les imatges: sovint contenen imatges o vídeos manipulats, trets de context. Busca l’origen.
  • Consulta altres fonts, altres mitjans: si cap més mitjà treu una informació, desconfia. Si diverses fonts coincideixen, el més segur és que serà veritat.
  • Comprova dates: s’alteren, ordre cronològic alterat.
  • La notícia és un engany o una broma? Som 28 de desembre o estem visitant una web satírica o humorística, com El Mundo Today o El Bé negre?
  • Tots tenim un biaix o enfocament de les notícies, la nostra ideologia, farà que siguem proclius a creure’ns una fake news. Voldríem que fos veritat.

Les xarxes socials desinformen?

“La meitat de les notícies a la xarxa el 2022 seran falses”.  És un titular molt cridaner que fa uns dies se’n feien ressò diversos mitjans de comunicació (en el cas de la imatge, El Periódico). El titular en hauria de fer reflexionar sobre la deriva que des de fa uns anys ha emprès el periodisme i la comunicació. Falten cinc anys per al 2022, però la quantitat de notícies falses que s’escampen per Internet es va acostant gradualment al 50%. Només cal revisar el nostre timeline de Facebook o de Twitter.

Del que abans en dèiem mentida o calúmnia ara en diem post-veritat. Potser perquè ens avegonyeix que abundi tan la mentida i hem buscat una paraula diferent, mes “pomposa”? Continua llegint

Influencers vs periodistes

ferrariComentava una periodista que va anar a la presentació del parc temàtic Ferrari Land fa unes setmanes que va tenir la sensació que els mitjans de comunicació en aquell acte ocupaven un segon lloc. Per davant dels periodistes passaven els influencers i els bloggers. Ho percebia en el tracte per part dels responsables de comunicació del parc temàtic. Continua llegint