Com detectar fake news?

El passat 26 d’abril vaig realitzar una xerrada a Roda de Berà organitzada per Les Monges Asociació Cultural sobre les fake news. Vaig voler oferir una perspectiva històrica de les notícies falses, recordant el cas de William Randolh Hearst -magnat de la premsa nord-americana que va inspirar Ciutadà Kane d’Orson Wells-, que a través dels diaris que controlava va convertir l’explosió del cuirassat Maine en el pretext de l’inici de la guerra entre Estats Units i l’Estat Espanyol. O quan el New York Sun es va inventar que un astrònom anglès ha descobert vida en la Lluna a través d’un telescopi. La troballa incloïa unicorns i ocells humans. Para quan la veritat va sortir a la llum, diversos mitjans s’havien fet ressò de la notícia del segle. El diari va confessar i va mantenir el ritme de vendes. Era el 1835.

Vaig intentar identificar les principals causes de l’avanç espectacular de les fake news els darrers anys que, segons els experts, arribaran a ser la meitat de les notícies que consumirem el 2022. Les principals són la irrupció de les xarxes socials i la cerca del click bite (el click fàcil), la reducció de les dimensions de les redaccions dels mitjans i les ingerències dels poders polític i econòmic, però sobretot l’entrada del gran capital als mitjans de comunicació, que prima l’obtenció de beneficis per sobre de la recerca de la veritat: la informació s’ha convertit en una mercaderia més, que pot ser venuda. El seu valor es basa en la capacitat d’interessar el públic i deixa entera els criteris d’autenticitat i falsedat. 

Finalment vaig fer deu recomanacions per identificar les fake news. Aquí les teniu:

  • Investiga la font: que sigui de confiança, amb bona reputació.
  • Busca el context de la informació: una informació no és un fet aïllat, sinó que és conseqüència gairebé sempre d’un procés.
  • Qui signa la notícia o reportatge: qui signa es juga el prestigi. Si no està signat és més possible que pugui ser una notícia falsa.
  • Observa amb atenció la URL: si imita a una original amb algun petit canvi.
  • Posa en dubte els títols cridaners, amb lletres majúscules, signes d’exclamació amb afirmacions sorprenents i poc creïbles.
  • Les imatges: sovint contenen imatges o vídeos manipulats, trets de context. Busca l’origen.
  • Consulta altres fonts, altres mitjans: si cap més mitjà treu una informació, desconfia. Si diverses fonts coincideixen, el més segur és que serà veritat.
  • Comprova dates: s’alteren, ordre cronològic alterat.
  • La notícia és un engany o una broma? Som 28 de desembre o estem visitant una web satírica o humorística, com El Mundo Today o El Bé negre?
  • Tots tenim un biaix o enfocament de les notícies, la nostra ideologia, farà que siguem proclius a creure’ns una fake news. Voldríem que fos veritat.
Anuncis

Les xarxes socials desinformen?

“La meitat de les notícies a la xarxa el 2022 seran falses”.  És un titular molt cridaner que fa uns dies se’n feien ressò diversos mitjans de comunicació (en el cas de la imatge, El Periódico). El titular en hauria de fer reflexionar sobre la deriva que des de fa uns anys ha emprès el periodisme i la comunicació. Falten cinc anys per al 2022, però la quantitat de notícies falses que s’escampen per Internet es va acostant gradualment al 50%. Només cal revisar el nostre timeline de Facebook o de Twitter.

Del que abans en dèiem mentida o calúmnia ara en diem post-veritat. Potser perquè ens avegonyeix que abundi tan la mentida i hem buscat una paraula diferent, mes “pomposa”? Continua llegint

Influencers vs periodistes

ferrariComentava una periodista que va anar a la presentació del parc temàtic Ferrari Land fa unes setmanes que va tenir la sensació que els mitjans de comunicació en aquell acte ocupaven un segon lloc. Per davant dels periodistes passaven els influencers i els bloggers. Ho percebia en el tracte per part dels responsables de comunicació del parc temàtic. Continua llegint

Aprenentatges comunicatius a partir de Pere Romeu

1435-MAM26

‘El Tàndem’ de Ramon Casas.

Josep Bargalló ha fet una feina tan vasta com imprescindible amb el llibre Les set vides de Pere Romeu, editat per A Contravent per situar la figura d’una dels personatges claus del modernisme al nostre país on es mereixia, però també ens ofereix uns aprenentatges comunicatius molt interessants. Les més 400 pàgines de l’obra ens permeten conèixer els orígens de Romeu, lligats als indians que a partir del segle XVIII van marxar de Torredembarra a buscar fortuna a les Amèriques, alguns dels quals van tornar enriquits. L’autor dedica un capítol sencer a les famílies torrenques que van comerciar amb Cuba, Puerto Rico, l’Amèrica del Nord… i com aquesta activitat va transformar el municipi. Continua llegint

Alcaldies accidentals: entre la simbologia i l’exotisme

afe_alcalde

Aquesta cap de setmana el diari El Mundo publicava un article carregat d’una certa èpica al voltant de l’assumpció per part del primer tinent d’alcalde de Tarragona, Alejandro Fernández, de l’alcaldia accidental de la capital tarragonina davant l’inici del període de vacances estivals de l’alcalde, el socialista Josep Fèlix Ballesteros. L’article dibuixava la capital tarragonina com una mena d’aldea gala enmig d’una Catalunya envaïda per l’independentisme i es passava de frenada en el peu de foto, elevant els assessors del grup popular al consistori tarragoní a membres del govern municipal. Continua llegint

De la premsa a les xarxes i tornem a la premsa: el cas Correal

Cn4aWs0XYAA-u-7El director del Diari de Tarragona, Josep Ramon Correal, ha estat el gran protagonista del panorama comunicatiu tarragoní i també català en l’inici de la canícula estiuenca, aquella època en què costava molt trobar notícies per omplir pàgines de diari i minuts de ràdio i televisió. Però aquest fenomen cada cop és nota menys a causa de l’acceleració de l’actualitat informativa que patim. El màxim responsable del rotatiu tarragoní va escriure un article el dijous 21 de juliol a la seva columna diària en el mitjà amb el títol Si és sí, o no que tenia tots els elements per revolucionar les xarxes socials. Continua llegint

Salut davant l’enterovirus o com gestionar fatal una crisi

7a488205-939e-47f0-8a29-683d14420f5d

En comunicació de crisi el més important és identificar que ha esclatat una crisi i valorar la seva dimensió. Després cal activar els protocols de crisi, tenint en compte que totes les organitzacions -grans i petites- haurien de tenir un manual de crisi que marqui com s’ha d’actuar en aquest tipus de situacions tan complicades. Després hi ha accions que són de primer de periodisme, com no enviar un comunicat de premsa amb una terminologia més que “inquietant” a les vuit del vespre. Tenint en compte tot plegat, l’actuació comunicativa del Departament de Salut en el cas de l’enterovirus s’hauria d’ensenyar a les facultats per il·lustrar que no es pot fer davant d’una crisi sanitària en ple segle XXI. Continua llegint

Tastets d’història, nou programa d’Ona la Torre

46198Ona la Torre comptarà des del 4 d’abril amb un nou programa a la seva graella, concretament els dilluns de nou a deu del vespre. Tastets d’història és un espai conduït per l’arxiver i historiador Joaquim Nolla i el periodista Jordi Salvat que té com a objectiu programa la divulgació històrica amb els autors de les publicacions que hi ha a Torredembarra. Es vol crear un espai amè, de difusió i debat al voltant de la historia i el patrimoni de la Torre. S’estima els que es coneix i per això cal incentivar el coneixement de l’espai territorial on habitem. Continua llegint

La trucada a Rajoy: la broma i la realitat

conversacion-rajoy-con-imitador-puigdemont-1453365610294Un imitador del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha pogut parlar aquest dijous amb el president espanyol, Mariano Rajoy. Ha estat en el programa El matí i la mare que el va parir, de Ràdio Flaixback, i aquí podeu escoltar la broma radiofònica. Com era previsible, la notícia ha sortit a tots els mitjans de comunicació i la gravació de la conversa s’ha fet viral a les xarxes socials i tothom hi ha sucat pa. Continua llegint

El titular és el que compta!

Cabra-Camp-recurrir-caridad-quedarse_MDSVID20151204_0114_10“Un bon titular farà triomfar una notícia”. Podria ser el consell que un vell director dóna a un jove reporter que acaba d’entrar a treballar en un diari de províncies en una pel·lícula en blanc-i-negre, d’aquelles en què els periodistes porten barret i corbata i una cigarreta penjant permanentment dels llavis. Però és la realitat. La més actual, la de la societat hipermediàtica i 2.0. Si tens un bon titular pots situar un municipi de poc més de mil habitants en el mapa. És el cas de Cabra del Camp.

Continua llegint