‘Arden las redes’: els linxaments a les xarxes i la postcensura

Ara que ja fa una dècada que ens movem per les xarxes socials potser és un bon moment per aturar-nos i fer una reflexió de com han afectat la nostra vida Facebook, Twitter, Instagram, Youtube, etc… Sabríem viure sense estar connectats a les xarxes i penjar posts i tuits gairebé cada dia o cada hora depenent de les persones? Com han canviat els nostres hàbits, la relació amb els nostres amics, coneguts i saludats (i enemics)? I cap a on evolucionaran les xarxes socials els propers anys? Continua llegint

Anuncis

Les xarxes socials desinformen?

“La meitat de les notícies a la xarxa el 2022 seran falses”.  És un titular molt cridaner que fa uns dies se’n feien ressò diversos mitjans de comunicació (en el cas de la imatge, El Periódico). El titular en hauria de fer reflexionar sobre la deriva que des de fa uns anys ha emprès el periodisme i la comunicació. Falten cinc anys per al 2022, però la quantitat de notícies falses que s’escampen per Internet es va acostant gradualment al 50%. Només cal revisar el nostre timeline de Facebook o de Twitter.

Del que abans en dèiem mentida o calúmnia ara en diem post-veritat. Potser perquè ens avegonyeix que abundi tan la mentida i hem buscat una paraula diferent, mes “pomposa”? Continua llegint

Les xarxes socials: el nostre mitjà de comunicació

personal_branding_brandingMilions de persones disposen a tot el món de comptes en una o més d’una xarxa social i de maneres de gestionar-les n’hi ha moltes. El més recomanable és fer-ho tenint en compte que nosaltres som una marca. Una marca personal. I tot el que pengem a les nostres xarxes socials afegeix atributs a la nostra marca personal. Un sistema interessant per portar a terme una gestió eficaç de la nostra presència a l’univers 2.0 és fer-ho com si es tractés d’un mitjà de comunicació, com un diari, amb l’avantatge de disposar d’altres funcionalitats -per exemple penjar vídeos o enllaços – i una millor interacció amb els nostres “lectors”. Continua llegint

Twitter: la nova hemeroteca

pere_solerQuan una persona sona per assumir un càrrec públic, el seu passat és sotmès a examen exhaustiu pels seus enemics. Els seus amics -entenent com amics els qui el promouen a aquesta nova responsabilitat-  han de fer el mateix, abans i amb més profunditat. Cal avançar-se a certes “sororeses”. Això passa a casa nostra i en altres països. Abans es recorria les hemeroteques  i als arxius de ràdios i televisions, però ara ens trobem que podem fer el mateix des del nostre ordinador o smartphone repassant les xarxes socials. Continua llegint

Famós, foto, notícia, viralització

foto_luisUna foto penjada a Facebook es pot convertir en poques hores en una notícia publicada per molts mitjans de comunicació. La presència d’un “famós” en un espai on normalment no se’l veu és un exemple paradigmàtic d’aquest procés i aquesta setmana hem pogut veure un cas d’aquest tipus: l’entrenador del primer Barça, Luis Enrique, acompanyat de dos fans al Casalot, un establiment de Santes Creus. Continua llegint

Influencers vs periodistes

ferrariComentava una periodista que va anar a la presentació del parc temàtic Ferrari Land fa unes setmanes que va tenir la sensació que els mitjans de comunicació en aquell acte ocupaven un segon lloc. Per davant dels periodistes passaven els influencers i els bloggers. Ho percebia en el tracte per part dels responsables de comunicació del parc temàtic. Continua llegint

La nova privacitat?

collage_privacitatLes gravacions al dirigent del PDECat David Bonvehí en un sopar amb militants, la intervenció del primer secretari del PSC Miquel Iceta en un comitè federal del PSOE o les converses, per una banda, entre l’exministre Jorge Fernández Díaz i l’excap de l’Oficina Antifrau, Daniel de Alfonso i, per l’altra, de l’expresidenta del PP de Catalunya, Alícia Sánchez Camacho amb l’ex-dona de Jordi Pujol Ferrussola, Victoria Álvarez, són exemples de manifestacions realitzaades en privat que s’han fet públiques sense permís dels implicats i s’han convertit en notícia de primera plana dels diaris i han obert informatius. Continua llegint

Parlem de crisi: els errors del restaurant El Vergel

Instagra, El VergelEls darrers dies un restaurant vegà de Tarragona, El Vergel, ha patit una greu crisi de comunicació, que va començar a les xarxes socials i ha acabat fent el salt als mitjans “tradicionals”, primer del territori i després nacionals i estatals. La prohibició que els nadons consumeixin biberons amb llet d’origen animal no humana dins del local els ha posat a l’ull de l’huracà mediàtic. Aquí teniu alguns enllaços amb notícies publicades sobre el tema: Continua llegint

Quan Twitter i Facebook et tornen al món real: el cas de Tarragona


ple

Sovint hi ha qui diu que el Twitter -i també el Facebook- és un món paral·lel que ens pot fer perdre el pols del món real. A Twitter, la majoria de gent hi té com a contactes altres persones amb les quals hi té afinitats polítiques, culturals, esportives… i són moltes les persones que ni hi són a la xarxa dels 140 caràcters. Com tampoc a Facebook, encara que n’hi ha més. La majoria. Però a vegades, la situació pot ser inversa: les xarxes socials poden provocar a les institucions un bany de realitat i, fins i tot, provocar la rectificació d’una decisió política. Continua llegint

De la premsa a les xarxes i tornem a la premsa: el cas Correal

Cn4aWs0XYAA-u-7El director del Diari de Tarragona, Josep Ramon Correal, ha estat el gran protagonista del panorama comunicatiu tarragoní i també català en l’inici de la canícula estiuenca, aquella època en què costava molt trobar notícies per omplir pàgines de diari i minuts de ràdio i televisió. Però aquest fenomen cada cop és nota menys a causa de l’acceleració de l’actualitat informativa que patim. El màxim responsable del rotatiu tarragoní va escriure un article el dijous 21 de juliol a la seva columna diària en el mitjà amb el títol Si és sí, o no que tenia tots els elements per revolucionar les xarxes socials. Continua llegint