Barcelona 1714, el triomf de la perseverança

El proper 8 de juny es podrà veure per primer cop la pel·lícula Barcelona 1714. Serà en el marc del Festival Internacional de Cinema en Català Costa Daurada (FIC-CAT) a Roda de Berà. El film històric dirigit per la tarragonina Anna M. Bofarull, que es preveu que el proper mes de setembre estigui a les sales de cinema del país, inaugurarà el festival de referència de cinema en català, que se celebra a Roda de Berà . Serà el final d’un llarg recorregut iniciat el 2013 amb els càstings de la protagonista femenina del film i l’arrencada del rodatge a Valls. La fase de postproducció ha durant cinc anys i s’ha allargat més del previst, però finalment ha arribat a bon port.

Salvat Comunicació vam participar activament en a Barcelona 1714 en aquest primer tram del projecte, amb la gestió de la comunicació i les xarxes socials durant la fase de càstings i rodatge, que va ser molt diferent de les altres pel·lícules. Va ser en un subterrani de la Sala Kursaal de Valls folrat de verd, perquè el film es va rodar tot en un plató croma. Per aquell improvisat estudi de cinema de la capital de l’Alt Camp hi van passar un elenc de grans actors i actrius, com Alba Brunet, Bernat Quintana, Àlex Casanovas, Miquel Sitjar, Francesc Garrido o Mercè Rovira. Però també actors que tenien un petit paper o figurants. Van ser més de mil.

A partir de l’estiu de 2014 va venir la travessa del desert. Convertir el croma en els escenaris de la Barcelona assetjada per les tropes borbòniques tenia un cost important i amb el micromecenatge impulsat per la productora Kaboga Films no n’hi havia prou. Finalment els darrers mesos s’ha pogut accelerar el procés amb un partner colombià i un altre de rus i ja només queden alguns petits detalls per enllestir del tot la còpia, que es podrà veure per primer cop al Casino Municipal de Roda de Berà el 8 de juny. El pressupost del film ha estat finalment d’1,6 milions d’euros.

Barcelona 1714 és una pel·lícula diferent, basada en el voluntarisme de tècnics i intèrprets. Sis anys entre l’inici del rodatge i la seva estrena no és un fet normal en el sector, però el projecte de Heiko Kraft i Anna M. Bofarulll ha arribat finalment a bon port i els hem de felicitar. I també felicitar-nos per haver-hi contribuït amb el nostre granet de sorra, un més del miler llarg que es podran veure en quinze minuts de títols de crèdit.

Anuncis

‘Arden las redes’: els linxaments a les xarxes i la postcensura

Ara que ja fa una dècada que ens movem per les xarxes socials potser és un bon moment per aturar-nos i fer una reflexió de com han afectat la nostra vida Facebook, Twitter, Instagram, Youtube, etc… Sabríem viure sense estar connectats a les xarxes i penjar posts i tuits gairebé cada dia o cada hora depenent de les persones? Com han canviat els nostres hàbits, la relació amb els nostres amics, coneguts i saludats (i enemics)? I cap a on evolucionaran les xarxes socials els propers anys? Continua llegint

Les xarxes socials desinformen?

“La meitat de les notícies a la xarxa el 2022 seran falses”.  És un titular molt cridaner que fa uns dies se’n feien ressò diversos mitjans de comunicació (en el cas de la imatge, El Periódico). El titular en hauria de fer reflexionar sobre la deriva que des de fa uns anys ha emprès el periodisme i la comunicació. Falten cinc anys per al 2022, però la quantitat de notícies falses que s’escampen per Internet es va acostant gradualment al 50%. Només cal revisar el nostre timeline de Facebook o de Twitter.

Del que abans en dèiem mentida o calúmnia ara en diem post-veritat. Potser perquè ens avegonyeix que abundi tan la mentida i hem buscat una paraula diferent, mes “pomposa”? Continua llegint

Les xarxes socials: el nostre mitjà de comunicació

personal_branding_brandingMilions de persones disposen a tot el món de comptes en una o més d’una xarxa social i de maneres de gestionar-les n’hi ha moltes. El més recomanable és fer-ho tenint en compte que nosaltres som una marca. Una marca personal. I tot el que pengem a les nostres xarxes socials afegeix atributs a la nostra marca personal. Un sistema interessant per portar a terme una gestió eficaç de la nostra presència a l’univers 2.0 és fer-ho com si es tractés d’un mitjà de comunicació, com un diari, amb l’avantatge de disposar d’altres funcionalitats -per exemple penjar vídeos o enllaços – i una millor interacció amb els nostres “lectors”. Continua llegint

Twitter: la nova hemeroteca

pere_solerQuan una persona sona per assumir un càrrec públic, el seu passat és sotmès a examen exhaustiu pels seus enemics. Els seus amics -entenent com amics els qui el promouen a aquesta nova responsabilitat-  han de fer el mateix, abans i amb més profunditat. Cal avançar-se a certes “sororeses”. Això passa a casa nostra i en altres països. Abans es recorria les hemeroteques  i als arxius de ràdios i televisions, però ara ens trobem que podem fer el mateix des del nostre ordinador o smartphone repassant les xarxes socials. Continua llegint

Famós, foto, notícia, viralització

foto_luisUna foto penjada a Facebook es pot convertir en poques hores en una notícia publicada per molts mitjans de comunicació. La presència d’un “famós” en un espai on normalment no se’l veu és un exemple paradigmàtic d’aquest procés i aquesta setmana hem pogut veure un cas d’aquest tipus: l’entrenador del primer Barça, Luis Enrique, acompanyat de dos fans al Casalot, un establiment de Santes Creus. Continua llegint

Influencers vs periodistes

ferrariComentava una periodista que va anar a la presentació del parc temàtic Ferrari Land fa unes setmanes que va tenir la sensació que els mitjans de comunicació en aquell acte ocupaven un segon lloc. Per davant dels periodistes passaven els influencers i els bloggers. Ho percebia en el tracte per part dels responsables de comunicació del parc temàtic. Continua llegint

La nova privacitat?

collage_privacitatLes gravacions al dirigent del PDECat David Bonvehí en un sopar amb militants, la intervenció del primer secretari del PSC Miquel Iceta en un comitè federal del PSOE o les converses, per una banda, entre l’exministre Jorge Fernández Díaz i l’excap de l’Oficina Antifrau, Daniel de Alfonso i, per l’altra, de l’expresidenta del PP de Catalunya, Alícia Sánchez Camacho amb l’ex-dona de Jordi Pujol Ferrussola, Victoria Álvarez, són exemples de manifestacions realitzaades en privat que s’han fet públiques sense permís dels implicats i s’han convertit en notícia de primera plana dels diaris i han obert informatius. Continua llegint

Parlem de crisi: els errors del restaurant El Vergel

Instagra, El VergelEls darrers dies un restaurant vegà de Tarragona, El Vergel, ha patit una greu crisi de comunicació, que va començar a les xarxes socials i ha acabat fent el salt als mitjans “tradicionals”, primer del territori i després nacionals i estatals. La prohibició que els nadons consumeixin biberons amb llet d’origen animal no humana dins del local els ha posat a l’ull de l’huracà mediàtic. Aquí teniu alguns enllaços amb notícies publicades sobre el tema: Continua llegint

Quan Twitter i Facebook et tornen al món real: el cas de Tarragona


ple

Sovint hi ha qui diu que el Twitter -i també el Facebook- és un món paral·lel que ens pot fer perdre el pols del món real. A Twitter, la majoria de gent hi té com a contactes altres persones amb les quals hi té afinitats polítiques, culturals, esportives… i són moltes les persones que ni hi són a la xarxa dels 140 caràcters. Com tampoc a Facebook, encara que n’hi ha més. La majoria. Però a vegades, la situació pot ser inversa: les xarxes socials poden provocar a les institucions un bany de realitat i, fins i tot, provocar la rectificació d’una decisió política. Continua llegint