Quan Twitter i Facebook et tornen al món real: el cas de Tarragona

Sovint hi ha qui diu que el Twitter -i també el Facebook- és un món paral·lel que ens pot fer perdre el pols del món real. A Twitter, la majoria de gent hi té com a contactes altres persones amb les quals hi té afinitats polítiques, culturals, esportives… i són moltes les persones que ni hi són a la xarxa dels 140 caràcters. Com tampoc a Facebook, encara que n’hi ha més. La majoria. Però a vegades, la situació pot ser inversa: les xarxes socials poden provocar a les institucions un bany de realitat i, fins i tot, provocar la rectificació d’una decisió política.

La gran crisi de Tarragona 2017

Des de fa uns quants mesos els Jocs Mediterranis de Tarragona 2017 viuen en un estat de crisi permanent. El “consens” a favor de l’esdeveniment esportiu es va trencar durant les darreres eleccions municipals i tot i el reposicionament tèbiament d’algunes forces polítiques a favor, altres com ERC i la CUP s’han mostrat cada cop més bel·ligerants. Els seus regidors han trobat un filó per desgastar el govern municipal i la figura de Ballesteros, viabilitat econòmica dels Jocs Alguns mitjans de comunicació i persones molt actives a les xarxes socials s’hi han sumat i el rum-rum no s’apaga sinó que va in crescendo.

De la premsa a les xarxes i tornem a la premsa: el cas Correal

El director del Diari de Tarragona, Josep Ramon Correal, ha estat el gran protagonista del panorama comunicatiu tarragoní i també català en l’inici de la canícula estiuenca, aquella època en què costava molt trobar notícies per omplir pàgines de diari i minuts de ràdio i televisió. Però aquest fenomen cada cop és nota menys a causa de l’acceleració de l’actualitat informativa que patim. El màxim responsable del rotatiu tarragoní va escriure un article el dijous 21 de juliol a la seva columna diària en el mitjà amb el títol Si és sí, o no que tenia tots els elements per revolucionar les xarxes socials.