Hem perdut un any?

S’ha complert ja un any de la constitució dels Ajuntaments de l’actual mandat municipal. Ha transcorregut un quart d’aquest mandat. És veritat que els darrers tres mesos, a causa del coronavirus i la declaració d’estat d’alarma amb el conseqüent confinament han estat excepcionals, però en el període anterior vam poder observar unes tendències molt semblants a les que es produeixen sempre en els inicis de mandat en els consistoris municipals de la majoria de localitats.

Explicar els pactes

Després de les eleccions municipals del passat 26 de maig, hem viscut tres setmanes intenses de negociacions que han desembocat en pactes i acords de governs amb múltiples combinacions arreu de la geografia catalana. L’aritmètica electoral s’ha combinat amb el background dels darrers mandats, les afinitats personals i la influència de la política nacional i estatal. Malauradament les coincidències programàtiques cauen sovint al darrer lloc. I toca explicar aquests pactes, sovint un repte per als assessors i spin doctors de les formacions, però també comunicar-lo, ja sigui amb l’escenari de la signatura de l’acord entre les diferents forces, la publicació d’una imatge a les xarxes socials o una decisió simbòlica en els primers dies de govern.

Deures de setembre (i octubre, novembre…)

El proper mes de juny se celebren eleccions municipals. Gairebé un miler de municipis catalans escolliran els membres dels plens dels Ajuntaments. Localitats amb centenars de milers d’habitants i altres amb poques desenes. Alcaldes i regidors que es dediquen professionalment a la cosa pública i altres que esmercen moltes hores per una retribució simbòlica o en alguns casos, cap compensació. L’objectiu dels qui durant aquesta darrers quatre anys han governat és tornar-ho a fer el proper mandat.

La culpa és del Facebook?

“Llopart: El govern de Creixell s’ha trencat per culpa del Facebook”, aquest és un titular molt efectista que ens oferia aquest dijous 8 d’octubre el digital Baix Gaià Diari per justificar des del punt de vista de l’alcalde, el convergent Jordi Llopart, la marxa d’ERC de l’executiu creixellenc -que coneixíem el dia abans amb aquest comunicat. Llopart ha volgut aclarir que les acusacions de falta de transparència que han motivat el trencament del govern vénen causades per un conflicte sobre Facebook: “ERC tenia la competència de comunicació i se’m va bloquejar de la pàgina d’informació de l’Ajuntament. Com a alcalde, vaig demanar explícitament que se’m comuniqués tot el que s’hi publicava”, relatava el batlle al Baix Gaià Diari.

Ajuntaments i xarxes socials

Les xarxes socials estan en el dia a dia d’un percentatge cada cop més important de la societat i, per tant, representen un oportunitat per a les administracions públiques i també pels Ajuntaments. Una oportunitat per a la transparència, la participació i l’accessibilitat i també, malauradament, una oportunitat per a demostrar les febleses d’unes organitzacions excessivament burocratitzades i sovint massa piramidals, on la informació flueix amb uns processos i una lentitud poc adaptada als temps que vivim.

Jornada de Comunicació Local 2.0 d’Altafulla: de la crisi a l’oportunitat

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

L’Ajuntament d’Altafulla tenia un problema al compte de Facebook d’Altafulla Ràdio. L’oposició municipal s’havia fixat en aquest espai com una plataforma per criticar i atacar el govern de forma molt insistent, fins al punt que els altres seguidors n’anaven fugint. El consistori altafullenc tenia un problema. Com ho solucionem?