Quan era petit a casa teníem vedells. No gaires. Una dotzena o algun més. Cada dia l’Albert -o si ell no podia algú altre- els anava a donar menjar. Fos diumenge, el dia de Nadal o Tots Sants calia anar a alimentar aquelles bèsties perquè s’engreixessin i poder portar-les a l’escorxador. Aquest record perdut en la memòria m’ha vingut al cap aquests dies, ara que em dedico professionalment a la creació de continguts i manteniment de xarxes socials. Continua llegint
salvatcomunicacio 