És notícia que un alcalde tingui la Covid-19?

Des d’aquesta setmana passada, a Altafulla hi ha una agra polèmica al voltant de la noticiabilitat del positiu per Covid-19 de l’alcalde del municipi, Jordi Molinera. Ja feia dies que corria el rumor, la xafarderia inevitable en un poble, que l’alcalde havia donat positiu de coronavirus. Alguns mitjans havien estat assabentats de la notícia però l’afectat no ho havia fet públic i havien decidit no publicar-ho. És el cas del Torredembarra Actualitat. Però no tots han fet el mateix.

És sa tenir debats deontològics en la professió periodística. Evidentment, publicar que una persona rellevant en la nostra societat -ja sigui en política, cultura o l’esport-  pateix aquesta malaltia dona clicks, un allau de visites a la web, perquè els humans som així. No descobrirem res. Només cal donar una ullada als rànquings de notícies més consultades en els mitjans digitals. Ho hauríem de publicar si l’alcalde en qüestió hagués donat positiu en la prova de la SIDA? No. Es tracta de l’àmbit estrictament personal. És que la Covid-19 és la malaltia de moda i així ja val tot? Doncs tampoc. Una situació diferent és que la persona malalta ho faci públic o que la seva conducta posi en perill el seu entorn, que no és el cas.

És més que comprensible la indignació d’en Jordi Molinera i del regidor Àlex Cañas, i ho han expressat de forma vehement a les xarxes socials i, en el cas del segon, en el seu blog. La relació entre els govern i oposició altafullencs no passava el millor moment, però ara, l’entrada en el terreny personal, tensa més la corda. S’han creuat línies vermelles, com els afectats han afirmat. Des de l’EINA-ERC s’acusa al principal grup de l’oposició d’infringir axí el Reglament General de Protecció de Dades i el dret a la intimitat dels nostres regidors i no descarten accions legals.

Exigim transparència i exemplaritat als nostres càrrecs polítics, que només assumir un càrrec públic han de fer públics els seus bens i propietats, exposant-se a la xafarderia dels seus conciutadans. I després han d’anar amb molta cura en la seva vida privada perquè una foto de mòbil o un vídeo -el cas recent de l’alcalde de Manlleu- els pot posar en una situació difícil, tot i no haver infringit cap llei.

Un cas diferent és el del fins fa poc portaveu del govern de Tarragona, Xavi Puig, enxampat saltant-se les restriccions per la Covid-19 en una boda que ell mateix va oficia fa un parell caps de setmana. En aquest cas si que és notícia que un edil públic se salti una normativa que el seu govern ha defensa i, fins i tot, anat més enllà que altres Ajuntaments. El dubte és si aquest error -que han comès centenars de persones les darreres setmanes- es prou greu com per acabar amb una carrera política. Això queda en la consciència de l’afectat i de l’alcalde.

Tornant al cas altafullenc, als mitjans de comunicació ens cal una reflexió profunda sobre els límits entre l’esfera privada i pública dels polítics i polítiques, sinó ens podem trobar que moltes persones vàlides per dedicar-se a la cosa pública prefereixin quedar-se en l’anonimat de la vida privada abans que exposar-se a ser protagonistes de suposades notícies que només busquen multiplicar els clicks en certs mitjans de comunicació a base d’apel·lar als instints més bàsics dels seus lectors.

Madrid i el coronavirus

El divendres 18 de setembre, el govern de la comunitat autònoma de Madrid va anunciar una sèrie de mesures per aturar l’expansió descontrolada dels contagis de Covid-19 en aquesta regió. Aquestes mesures es focalitzaven en 37 zones de la comunitat madrilenya, que tenen com a denominador comú en pràcticament totes en un estrat sòcio-econòmic mig-baix. Són mesures que arriben tard i que quedaran curtes segons la immensa majoria d’experts. Aquesta situació ens trasllada de forma inevitable a la que vivíem a inicis de març, quan Madrid era el principal focus de l’epidèmia a l’Estat. Ara ho és fins i tot d’Europa. La sensació és que es tornen a cometre els mateixos errors, malgrat tot el que hauríem d’haver après de tragèdia sanitària. Continua llegint

Teletreballant

Us haig de confessar que ja fa anys que estic acostumat al teletreball. Concretament ja en porto vuit. El sector de la comunicació i el periodisme ha vist en la darrera dècada com es reduïa el volum de les redaccions o directament se suprimien a causa de la tempesta perfecta de la crisi econòmica combinada amb l’auge de les tecnologies de la comunicació. Com a conseqüència, han augmentat exponencialment els freelance, una manera més cool de dir autònoms que treballen des de casa o, en alguns caos, des d’un coworking. En certa manera hem estat pioners, junt amb altres sectors, i aquesta insòlita situació que patim a causa del coronavirus COVID-19 des de fa ja més d’una setmana -i tot indica que just acaba de començar-, ens agafa amb unes rutines ja creades, i ens fa una mica més fàcil l’adaptació al confinament domiciliari. Continua llegint