Com se’t troba a faltar doctor Argimon!

És el que pensa molta gent a Catalunya, inclosos molts integrants de l’estructura del Govern català: Com se’t troba a faltar doctor Argimon! Malauradament, el secretari de Salut Pública es va contagiar fa unes setmanes de Covid-19 i actualment s’està recuperant a casa després d’estar uns dies ingressat en un centre hospitalari. Des de llavors, evidentment s’ha vist obligat a deixar de ser el portaveu del Govern català pel que fa al combat contra la Covid-19 i aquesta absència s’està notant de forma palmària.

Des que a mitjan de juliol, el doctor Josep Maria Argimon va ser nomenat secretari de Salut Pública, un càrrec que estava pendent des que el mes de maig havia plegat Josep Maria Guix, s’havia generat un consens entre l’opinió pública i l’opinió publicada en les seves dots comunicatives i la idoneïtat de la seva elecció com a portaveu oficiós de l’executiu català en els temes referents a les mesures adoptades i l’evolució de la Covid-19 a Catalunya. I un bon portaveu en una situació de crisi com la que vivim a causa de la pandèmia és bàsic. Perfils com aquest costen molt de trobar i encara més de substituir.

Però tres mesos després, Argimon va haver de tancar-se a casa a complir quarantena a per haver mantingut un contacte estret amb un malalt de Covid-19 i, al cap d’uns dies, ell mateix va donar positiu i fins i tot va haver de ser hospitalitzat. Teòricament, el secretari de Salut Pública, Marc Ramentol, també doctor, assumia les funcions d’Argimon, però, a nivell comunicatiu, s’ha tirat enrere i la sensació de caos que havíem experimentat en alguns moments de la primera onada del virus ha tornat.

Hem tingut exemples clars d’aquest desori comunicatiu des que Argimon no està al pont de comandament de la lluita contra la Covid-19 i aquesta darrera setmana s’ha arribat a un nivell molt preocupant amb l’anunci i que les proves PCR als instituts se les farien els mateixos alumnes a partir d’ESO. La indignació i la resposta de la comunitat educativa i les famílies ha estat molt forta i el Govern català ha hagut de tirar enrere l’endemà de fer pública la decisió.

De la concentració del lideratge comunicatiu del combat contra la Covid-19 s’ha passat a una polifonia de veus que ha portat a embolics molt incòmodes, com l’obligatorietat o no del teletreball amb posicions contradictòries entre conselleries o certa frivolitat en les declaracions públiques, com la consellera de Salut, Alba Vergés, recomanant berenars com alternativa als tradicionals dinars de Nadal. Sembla que els caps de comunicació dels diferents departaments implicats en la gestió de la pandèmia no s’entenen i/o no controlen els seus consellers.

Mentre el doctor Argimon no estigui en condicions de tornar a liderar comunicativament el Govern català davant la crisi del coronavirus, caldria tornar a trobar una figura que el substitueixi i acabar amb el caos actual. El cas de les darreres setmanes està tirant per la borda tota la feina feta aquests darrers mesos, perquè ens trobem en plena segona onada i les restriccions i mesures que continuaran o podria ser que s’ampliessin caldrà comunicar-les molt bé, perquè la ciutadania està molt cansada pels efectes econòmics i psicològics de la crisi sanitària que estem vivint. Almenys, aquest diumenge 8 de novembre, un Argimon encara convalescent ha reaparegut en forma d’article a La Vanguardia.