La Sala de Solé, un dels podcasts de referència sobre periodisme i comunicació, ha dedicat el primer capítol de la nova temporada al Torredembarra Actualitat, concretament el número 31, amb el títol ¿Cuanto cuesta crear un medio de comunicación?. El periodista sabadellenc Albert Solé, que realitza aquest podcast, ha entrevistat el director del Torredembarra Actualitat, Jordi Salvat.
Durant gairebé una hora d’entrevista, Solé i Salvat mantenen una conversa que arrenca amb el procés de creació d’aquest mitjà de comunicació i es repassa la seva evolució aquests gairebé primers anys d’existència, posant èmfasi en l’afectació per part de la Covid-19 i en projectes com l’edició d’un llibre i el podcast.
Podeu escoltar el capítol de La Sala de Solé dedicat al Torredembarra Actualitat AQUÍ.
El Torredembarra Actualitat és un projecte periodístic que va néixer amb una vocació transmèdia. El mensual en paper és el buc insígnia, amb una web que s’actualitza cada dia i un Canal Youtube on trobareu diferents continguts audiovisuals. Des d’aquest mes de juliol, el Torredembarra Actualitat ha crescut amb la incorporació al projecte d’un podcast mensual: La Jungla de la Torre.
La Jungla de la Torre és un espai de 55 minuts conduït per Albert Jansà i Jordi Salvat, que té com fil conductor l’entrevista d’un personatge de Torredembarra o el Baix Gaià i inclou tres seccions: Tal dia com avui, amb Guillem Bargalló; Els reis de la selva, amb Gerard Recasens; i El Llibre de la selva, amb Ana Merino. Recordem que un podcast és una peça d’àudio de periodicitat definida i vocació de continuïtat que es pot descarregar per internet.
La Jungla de la Torre té un to desenfadat amb l’humor com un dels ingredients principals, però no només té com a objectiu entretenir sinó també informar i divulgar. En el primer programa el convidat ha estat el cap de l’oposició a l’Ajuntament de Torredembarra, el socialista Vale Pino, mentre que Guillem Bargalló ens ha desvelat la relació d’un monarca europeu amb Torredembarra, Gerard Recasens ens ha descobert coses de l’atleta Berta Castells i Ana Merino ha recomanat un llibre al convidat (i també a l’audiència).
Fa una colla de mesos, abans que la Covid-19 ens canviés la vida, vam gravar una conversa parlant per periodisme local amb el bon amic i gran professional Albert Solé. Ens en va quedar un bon record, d’una xerrada franca sobre aquesta vessant d’una professió que ens apassiona a tots dos. A més, ho vam gravar als estudis de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona, on just fa un quart de segle -com passa el temps- vam iniciar la carrera de Periodisme i també una bona i fructífera amistat.
Aquesta conversa s’inclou en el marc del projecte d’innovació docent “Podcast: àudio i creativitat com a eines pedagògiques”. Tot just acaben de començar i esperen anar omplint el reproductor amb podcasts ben variats, tot i que aposten per la qualitat abans que per la quantitat.
Com a eina docent, el podcast no és pas nou, la innovació que es vol introduir és la de fixar uns criteris de qualitat mínima, tant de caràcter tècnic com de contingut, que obliguin a treballar sota estàndards professionals però sense obsessionar-s’hi. L’eina ha de servir també, segons l’equip que l’impulsa, liderat per la Montse Bonet -que va ser professora meva-, per recuperar la importància de l’oratòria, l’ús professional de la veu i el caràcter més íntim i imaginatiu a què apel·la la paraula dita i els sons en general.
En principi, treballen bàsicament amb dos tipus de podcasts:
– Produïts per docents: produccions elaborades pel professorat i/o equips docents que abordaran conceptes teòrics i / o pràctics amb la finalitat de, per una banda, complementar l’expressat a les sessions teòriques i, per altra, estimular el treball autònom de l’alumnat generant problemes conceptuals per obrir debat i reflexió entorn a la producció sonora.
– De producció externa: comptant amb la col·laboració de professionals de molts diversos àmbits del sector de la comunicació. Aquest és el nostre cas.
La clau és oferir un contingut de tipus docent: un consell, un exemple, alguna cosa que serveixi per exemplificar el que sigui: no té per què referir-se a l’àudio exclusivament, pot ser una reflexió sobre un tema d’interès a les assignatures com el paper de la tecnologia a una professió, com fer una entrevista o una crítica cinematogràfica. No cal que es plantegi com una classe, pot ser perfectament com una xerrada o, fins i tot, un muntatge de ficció, una entrevista o una xerrada entre un parell de persones.
salvatcomunicacio 