Bou Vila

El Partit Popular tenia una papereta difícil a l’hora d’escollir el seu candidat a l’alcaldia de Barcelona en les eleccions del proper mes de maig. Si el panorama ja era complicat per la línia descendent dels populars en les darreres eleccions a causa de l’auge de Ciutadans, la irrupció de la figura de Manuel Valls encara va enfosquir més les perspectives populars. Descartada una hipotètica coalició electoral amb l’exprimer ministre francès al capdavant i la retirada de l’incombustible cap de llista Alberto Fernández Díaz, cap dirigent popular semblava disposat a acceptar un repte amb ferum de fracàs. Només hi havia la possibilitat de buscar un “independent” i l’escollit ha estat el president d’Empresaris Catalans Josep (José) Bou Vila. Un empresari del món del pa de Vic, alcaldable del PP a Barcelona.

Alcaldies accidentals: entre la simbologia i l’exotisme

Aquesta cap de setmana el diari El Mundo publicava un article carregat d’una certa èpica al voltant de l’assumpció per part del primer tinent d’alcalde de Tarragona, Alejandro Fernández, de l’alcaldia accidental de la capital tarragonina davant l’inici del període de vacances estivals de l’alcalde, el socialista Josep Fèlix Ballesteros. L’article dibuixava la capital tarragonina com una mena d’aldea gala enmig d’una Catalunya envaïda per l’independentisme i es passava de frenada en el peu de foto, elevant els assessors del grup popular al consistori tarragoní a membres del govern municipal.