Deixem enrere la commemoració dels atemptats de Madrid de l’11-M. Ja fa vint anys. Sembla que encara no és prou perspectiva per analitzar el que va passar aquella jornada i els dies posteriors, en un moment que no hi havia xarxes socials i el més semblant a aquests canals que ara marquen el nostre dia a dia eren els missatges SMS del telèfons mòbils, que encara no eren els smartphones, aquests ordinadors que ara portem a la butxaca. Esquerra i dreta continuen tirant-se els plats pel cap i hi ha qui, malgrat una sentència judicial i totes les evidències hagudes i per haver, manté que la desapareguda ETA estava al darrera dels esgarrifosos atemptats.
En jornades tan històriques, molts cops et fan aquella pregunta: I tu què feies aquell matí de l’11 de març de 2004? Responc: Doncs preparant el número 0 del diari Més Tarragona, ara Diari Més. Per a mi, aquella era ja una jornada històrica abans que esclatessin els artefactes explosius a la xarxa ferroviària madrilenya. Formava part d’un nou projecte periodístic naixia a Tarragona, un gratuït que es publicaria els dies feiners, a l’estil del Metro, 20 Minutos, ADN i un estol de publicacions d’aquest tipus que omplien els matins d’aquells primers compassos del segle XXI. El número 1 s’havia de publicar el dilluns 15 de març, l’endemà d’unes eleccions espanyoles que semblava que el PP guanyaria, però finalment va ser el PSOE qui es va amb la victòria.
Més Tarragona era una capçalera que ja feia uns anys que existia, primer com a mensual, després com a setmanari i el tercer pas era la conversió en un diari. Era un dels mitjans del Grup 100%, que tenia Més TV com el seu vaixell insígnia. Havia crescut a l’ombra dels darrers anys de Pujol a la Generalitat i ara es reinventava en aquest nou escenari maragallià. Jo m’hi havia incorporat el setembre de 2002 com a redactor del setmanari i em van proposar formar part d’aquest projecte pioner a les comarques del sud de Catalunya.
Aquell 11 de maç es tractava de rematar aquell número 0 que portàvem uns dies preparant. Eren una sèrie de pàgines dedicades a explicar el que faríem a partir de llavors, que era el Més Tarragona, quin era l’equip… Però aquell matí, mentre estàvem enganxats a la ràdio, la televisió i les edicions digitals dels diaris, vam decidir afegir dues pàgines més per davant i per darrera a aquell número per relatar el que havia passat a Madrid aquella jornada negra, amb una portada doble amb el tren esventrat. Fins avançada la tarda ETA no va caure del titular de la portada. No vam tenir el discutible honor de rebre la trucada del president del govern, José Maria Aznar, per intentar convèncer-nos que darrera l’atemptat estava l’organització basca, però ens va costar una mica allunyar-nos d’aquell relat oficial que al final del dia queia pel seu propi pes. L’arrel islàmica de l’atemptat ja era incontestable.
L’endemà divendres fèiem festa i diumenge tocava seguir la jornada electoral i plegar tard per elaborar el número zero. Del Més Tarragona, ara Diari Més, se n’han publicat més de 5.000 exemplars i ha sobreviscut a gairebé tots els seus antecessors pel que fa a la premsa diària gratuïta. En el meu cas vaig deixar el projecte el juliol de 2007 després de dirigir-lo des de 2005. Va ser una gran experiència periodística amb un equip humà irrepetible. Però també vaig tastar les misèries de les empreses periodístiques, amb endarreriments de nòmines i una quantitat afortunadament poc elevada que encara no he cobrat ni cobraré.
Al cap d’unes mesos de la meva marxa, una nova empresa, Tamediaxa SA, va comprar la capçalera. Aquell projecte s’ha actualitzat, amb una edició digital que complementa el paper i ha complert els vint anys amb molt bona salut. El repte és seguir endavant en un panorama periodístic incert, en què la gent cada cop consumeix menys paper, una matèria que ha pujat de cost els darrers anys i encara complica més el present i el futur.
El Diari Més ha celebrat fa uns dies aquest vintè aniversari amb tota la pompa que mereix una fita com aquesta. Hi han assistit multitud de convidats del panorama polític, econòmic i comunicatiu del Camp de Tarragona. Llàstima que dels qui vam formar part d’aquella jornada inicial nomes hi era el director, el bon amic Carles Magrané, que va ocupar el càrrec pocs mesos i des d’aquest inici d’any l’ha tornat a assumir. Em conformaré amb sentir-me representant per ell en aquesta celebració que ha oblidat a la majoria dels que vam estar allí en aquella jornada fundacional.
Foto: Una de les primeres redaccions del Més Tarragona. A l’esquerra, del fons cap endavant, Marta Aragó, Octavi Saumell i Carme López; a la dreta, Rafa González, Jordi Salvat, Mariona Llort i Eva Rolduà.
salvatcomunicacio 