Les xarxes socials: el nostre mitjà de comunicació

Milions de persones disposen a tot el món de comptes en una o més d’una xarxa social i de maneres de gestionar-les n’hi ha moltes. El més recomanable és fer-ho tenint en compte que nosaltres som una marca. Una marca personal. I tot el que pengem a les nostres xarxes socials afegeix atributs a la nostra marca personal. Un sistema interessant per portar a terme una gestió eficaç de la nostra presència a l’univers 2.0 és fer-ho com si es tractés d’un mitjà de comunicació, com un diari, amb l’avantatge de disposar d’altres funcionalitats -per exemple penjar vídeos o enllaços – i una millor interacció amb els nostres “lectors”.

I tot va començar al Facebook…

“És important, Avui baixant cap a reus, per el coll d’alforja ens hem trobat amb això, Us demano 5 minuts per que veieu aquest video, és indignant que un conductor que porta el cartell de transport escolar, que podria portar al vostre fill a escola o d’excursió, condueixi d’aquesta manera invaint el carril contrari en curves sense visivilitat, el mal que podria arribar a fer a qualsevol que es tobés de cara! Després ens lamentem per les coses q pasen. Una mica més d’educació vial no aniria malament! Compartiu perque tothom vegi com van a escola els nostres fills, germans, cosins.. Etc..”

President i Twitter

El Twitter ha estat un dels protagonistes de la investidura de Carles Puigdemont com a president de la Generalitat. La xarxa social ha estat molt present en l’abans, el durant i el després de la històrica jornada aquest diumenge al Parlament de Catalunya. A Twitter vam detectar molts els primers indicis que alguna cosa es movia en l’enrocada política catalana dels darrers mesos i que finalment no caldria anar a unes noves eleccions el març. I en la xarxa dels 140 caràcters vam conèixer el nom de l’alcalde de Girona com a succesor d’Artur Mas en la presidència de la Generalitat. El compte de Twitter del candidat també va ser objecte d’un meticulós anàlisi per part dels contraris al procés independentista de Catalunya per extreure’n “munició”. I Twitter ha estat un vehicle ideal per atacar el nou president, escampant per terra mar i aire una frase treta de context que va pronunciar fa més de dos anys.

La IV Jornada de Comunicació Local 2.0 tractarà sobre Govern obert i transparència

L’Hotel Gran Claustre acollirà el proper 17 d’octubre la quarta edició de la Jornada de Comunicació Local 2.0, que aquesta vegada està dedicada al Govern obert i la transparència, amb la participació de professors, tècnics i especialistes que debatran sobre les possibilitats d’augmentar la transparència a les administracions públiques i coneixerem experiències exitoses en aquest camp. Aquí teniu el programa d’aquest esdeveniment en què Salvat Comunicació participa en la seva organització.

Els Ajuntaments del Baix Gaià a les xarxes socials

Fa un any i mig, el Baix Gaià Diari publicava un article sobre l’ús de les xarxes socials per part dels Ajuntaments d’aquest territori. En aquest temps ha canviat força el panorama. Actualment ja trobem vuit consistoris amb presència a facebook, tots amb pàgina, tal com demana aquesta xarxa social per aquest tipus d’intitucions. Els qui abans tenien perfil personal són els que més fans tenen. Són Roda de Berà (3.144 fans) i la Pobla de Montornès (1.072). Feta la llei, feta la trampa.

Gestionant les xarxes socials de l’Ajuntament de Calafell: alguns apunts

Les xarxes socials ofereixen grans oportunitats a les administracions locals, com també grans amenaces. En aquest blog n’hem parlat algun cop. Des de Salvat Comunicació hem gestionat xarxes socials de diversos Ajuntaments, de mides i ubicacions geogràfiques diferents i, per tant, característiques i objectius diversos. Un exemple és l’Ajuntament de Calafell durant el darrer any, des de finals de maig de 2014 fins a mitjan juny de 2015, concretament Facebook  i Twitter. Entrem en detalls.

25-M: El gran repte dels polítics a les xarxes socials

Aquestes darreres setmanes hem assistit al desembarcament de molts polítics i partits a les xarxes socials. Hem vist també com comptes de Facebook i Twitter inactius durant anys s’activaven de cop, d’una manera hiperactiva. Fins i tot altres xarxes com Instagram han experimentat un augment de la presència de polítics locals i Youtube s’ha omplert de vídeos electorals de factures molt diferents. Aquest diumenge 24 de maig les urnes han emès el seu veredicte. I ara que passarà amb tota aquesta inflació 2.0? Es mantindrà?

Efecte Streisand a les municipals de Tarragona

La campanya electoral a la ciutat de Tarragona està evolucionant amb un nivell de crispació molt més baix que en altres municipis catalans. Les candidatures van presentant les seves propostes a través dels diferents canals que disposen, que és força diferent , depenent sobretot del seu nivell de representació a l’actual ple municipal. I és aquí on s’han aferrat els tres partits que compten amb més regidors -PSC, CiU i PP- per intentar minimitzar la presència de les candidatures que ara no tenen cap escó a la plaça de la Font.

Treure rendiment de Facebook costa diners

Fa uns dies vam conèixer que Facebook ens ho posarà encara més difícil perquè les nostres publicacions en pàgines d’empresa les vegin els nostres fans. Zuckerberg considera que als usuaris de Facebook els interessa més el que publiquen les  nostres amistats que les marques (i administracions i partits polítics que seguim) . Haurem, doncs, d’aguditzar el nostre ingeni per continuar tenint la màxima visibilitat en aquesta xara social. En aquest post dels amics de l’Avellana Digital hi trobareu idees i reflexions molt interessants.

Ajuntaments i xarxes socials

Les xarxes socials estan en el dia a dia d’un percentatge cada cop més important de la societat i, per tant, representen un oportunitat per a les administracions públiques i també pels Ajuntaments. Una oportunitat per a la transparència, la participació i l’accessibilitat i també, malauradament, una oportunitat per a demostrar les febleses d’unes organitzacions excessivament burocratitzades i sovint massa piramidals, on la informació flueix amb uns processos i una lentitud poc adaptada als temps que vivim.