Les xarxes socials: el nostre mitjà de comunicació

Milions de persones disposen a tot el món de comptes en una o més d’una xarxa social i de maneres de gestionar-les n’hi ha moltes. El més recomanable és fer-ho tenint en compte que nosaltres som una marca. Una marca personal. I tot el que pengem a les nostres xarxes socials afegeix atributs a la nostra marca personal. Un sistema interessant per portar a terme una gestió eficaç de la nostra presència a l’univers 2.0 és fer-ho com si es tractés d’un mitjà de comunicació, com un diari, amb l’avantatge de disposar d’altres funcionalitats -per exemple penjar vídeos o enllaços – i una millor interacció amb els nostres “lectors”.

Twitter: la nova hemeroteca

Quan una persona sona per assumir un càrrec públic, el seu passat és sotmès a examen exhaustiu pels seus enemics. Els seus amics -entenent com amics els qui el promouen a aquesta nova responsabilitat-  han de fer el mateix, abans i amb més profunditat. Cal avançar-se a certes “sororeses”. Això passa a casa nostra i en altres països. Abans es recorria les hemeroteques  i als arxius de ràdios i televisions, però ara ens trobem que podem fer el mateix des del nostre ordinador o smartphone repassant les xarxes socials.

Aprenentatges comunicatius a partir de Pere Romeu

‘El Tàndem’ de Ramon Casas.

Josep Bargalló ha fet una feina tan vasta com imprescindible amb el llibre Les set vides de Pere Romeu, editat per A Contravent,  per situar la figura d’una dels personatges claus del modernisme al nostre país on es mereixia, però també ens ofereix uns aprenentatges comunicatius molt interessants. Les més 400 pàgines de l’obra ens permeten conèixer els orígens de Romeu, lligats als indians que a partir del segle XVIII van marxar de Torredembarra a buscar fortuna a les Amèriques, alguns dels quals van tornar enriquits. L’autor dedica un capítol sencer a les famílies torrenques que van comerciar amb Cuba, Puerto Rico, l’Amèrica del Nord… i com aquesta activitat va transformar el municipi.